Miope: Diari electrònic

Jorge Drexler

2011-02-11T17:21:00.003+01:00

Hi ha músics, bons músics i músics genials,
crec que en Drexler pertany en aquesta última categoria.
El concert va ser una mostra de savoir faire
de no deixar-se emportar per les dificultats tècniques,
un geni!

Miguel Bosé Cardio Tour

2010-10-01T11:58:00.003+02:00

Un es-pec-ta-cle in-cre-ï-ble!

Canviarà

2010-06-04T15:42:00.003+02:00

A vegades penso què és el que ens fa resistir, i potser és que allò que avui ho veiem així

algun dia es converteix en això

Com tornar de Pisa en un Panda 4 persones?

2010-05-26T13:54:00.005+02:00

El núvol de cendres del ditxós volcà Eyjafjallajokull i l'estupenda companyia Ryanair ens va deixar sense vol de tornada el dia 8 de maig, així que vam tenir una tornada accidentada: 4 dins un Fiat Panda -no hi havia cap altre model disponible- i encara vam tenir sort de poder llogar un cotxe. 1.000 i no sé quants quilòmetres en 13 horetes de cotxe, una agradable tornada!

La Moreneta

2010-04-27T11:23:00.003+02:00

Aprofito el dia per reivindicar!

Que se'n vagin aquests que creuen que els immigrants són un problema,
aquests que creuen que els romanesos han vingut a delinquir,
crec que no cal afegir-hi res més.

Aquesta imatge l'he tret del blog de l'Aula d'acollida CEIP Mare de Déu del Remei

Simulacre d'incendis

2010-04-19T11:49:00.003+02:00

La crisi ha afectat fins i tot els simulacres d'incendis. Els de la feina eren espectaculars, arribava el camió dels bombers i en sortien una rècula de bombers uniformats amb vestit ignífug i bombones per respirar, tal com aquests 2 que veieu fent la cursa. Per cert, ahir feien a Barcelona la cursa dels bombers i n'hi ha que tenen el valor de córrer així...

Bé, seguint el fil... que el perdo. Avui n'han vingut 3 amb uniforme de carrer i estaven camuflats dins l'edifici a veure què tal ho fèiem...

Doncs així, no té gràcia... després del simulacre hi ha sempre una reunió amb totes les persones dels equips, hi venien els bombers suorosos -dins d'aquest vestit sembla que hi fa una calor horrorosa- i això feia la reunió distreta, però aquest any res de res... I és que així no és el mateix, he perdut la motivació pels propers anys!!!!!

Aquesta foto tan xula l'he tret d'un fotolog, no és meva.

Literatura 13: David Leavitt (la síndrome de Stendhal)

2010-04-16T18:01:00.007+02:00

"...el billete de ida y vuelta daría lugar a inventos aún más terribles, como los vuelos comerciales. Cuando viajar empezó a ser más fácil, la duración media de las visitas a Florencia cayó en picado, hasta el punto de que hoy en día es muy habitual visitar la ciudad en unos días o incluso en unas horas. [...] En 1989, Graziella Magherini, una psiquiatra que trabajaba en el hospital de Santa Maria Nuova, había observado tantos casos de extranjeros desplomándose casi literalmente bajo el peso de tanto arte que etiquetó el fenómeno como síndrome de Stendhal, inspirándose en un episodio del diario del novelista en el que este recordaba haber sufrido palpitaciones y una sensación de mareo durante una visita a la basílica de la Santa Croce en 1817.

"J'étais dejà dans una sorte d'extase -escribió Stendhal- par l'idée d'être à Florence, et le voisinage des grands hommes dont je venais de voir les tombeaux. Absorbé dans la contemplation de la beauté sublime, je la voyais de près, je la touchais pour ainsi dire. J'étais arrivé à ce point d'émotion où se rencontrent les sensations célestes données par les beaux-arts et les sentiments passionnés. En sortant de Santa Croce, j'avais un battement de coeur...; la vie était épuissée chez moi, je marchais avec la crainte de tomber"."

Leavitt, David. Florencia
Barcelona: Ediciones Península, 2003

Rapte

2010-04-06T21:03:00.002+02:00

Aquest pobre ha estat raptat per uns poca-soltes sense escrúpols, amenacen amb un acarnissament ple de tortures fins que exhali l'últim alè i després llençar-lo per la tassa del vàter.

Es gratificarà qualsevol informació que pugueu donar del seu paradero.

Estrelles a Madrit

2010-03-15T11:58:00.009+01:00

Al final tot va anar bé i, de moment, encara ens parlem- Fe dixit.

Quan hi tornem?, i si anem a València un dia pujar i baixar?- Miope dixit.

Ens vam allotjar just davant d'on hi va haver els assassinats d'Atocha (informació que només em va interessar a mi). Madrid em va agradar molt. Un cap de setmana és poc. Hi haurem de tornar. - Oh dixit.
Ni de punta ni de cul l'amistat, a Madrid, va trontollar. - Ke dixit.
Tot i els pronòstics, d666star no va levitar. - d666star dixit.

Coses que vam fer:

1. Visitar el CaixaFòrum.
2. Passejar pel Retiro i retre homenatge a l'Ángel Caído.
3. Visitar el Museu del Prado.
4. Anar al Teatre Príncipe a veure Toc toc.
5. Sortir per Chueca.
4. Visitar el Reina Sofía.
6. Passejar pels voltants del Palau Reial.

Coses que van quedar pendents:

1. Visitar el Museu Thyssen.
2. Veure un concert al Palau Reial.
3. Anar al Cafè Gijón.
4. Veure un concert de RNE.

Dia de la dona treballadora

2010-03-08T11:23:00.000+01:00

Literatura 12: Françoise Sagan

2010-02-24T09:24:00.003+01:00

"[...]La confianza, la estimación y la ternura no las encontraba nada desdeñables, pero apenas pensaba en la pasión. Esa ausencia de verdaderas emociones me parecía ser la manera más normal de vivir. Vivir, en realidad, era prepararse para estar lo más contenta posible. Y esto ya no era tan fácil" (pàg. 17)

"[...]Estaba yo menos acobardada que al principio, casi liberada. En resumen , me sentía alegre, pues la desaparición total de mi aburrimiento, al que no me había atrevido todavía a dar nombre, me cambiaba agradablemente. Volvía a ser vivaz y a veces burlona. Me parecía que esta nueva fase de mi vida podría durar hasta la eternidad. Me había habituado al rostro de Luc y las súbitas emociones que me proporcionaba me parecían realzadas por la estética o por el afecto" (pàg. 24)

"[...]Me sorprendí mirándome al espejo y me vi sonreír. No podía evitar el sonreír, no podía. Otra vez, lo sabía, estaba sola. Tenía necesidad de decirme esta palabra a mí misma. Sola. Sola. Pero ¿y qué? Yo era una mujer que había amado a un hombre. Era una sencilla historia; no había de qué hacer remilgos" (pàg. 139)

Sagan, Françoise. Cierta sonrisa
Barcelona: Círculo de Lectores, 1963

Literatura 11: Ingmar Bergman

2010-02-17T11:51:00.003+01:00

"-Por eso sigo viéndome con Tomas. Noto, por supuesto, que tiene miedo. Él se enamoró de una mujer mayor, maternal y bondadosa, que escuchaba sus pensamientos y su música. Era tan confiado y tan leal. Y de repente... es que da casi risa: una tía lasciva, terrorífica... que se aferra a él. Quizá lo que quiere es librarse de mí, aunque no se atreve..., no se atreve a ver..., no se atreve a dejarme por más que le suplique: ¡Tomás, por favor, acaba con esto! Vete, déjame si te soy una carga. Yo no quiero destruir tu vida. Digo todo eso, pero no son más que fórmulas. Porque tampoco soy sincera con él. Porque en realidad lo que quiero es gritarle todas esas banalidades elementales: no te vayas, no me dejes, lo dejo todo, todo lo que quieras. Dejo a los niños y dejo mi vida con tal de que me aceptes y pueda estar contigo. Ésa es la verdad. Pero tampoco es toda la verdad, porque soy ridiculamente crítica. Se dice que el amor es ciego, pero no lo es en absoluto: el amor es clarividente y sensible. Y ve y oye más de lo que quisiera ver y oír. Y yo veo que Tomas es un buen chico que tiene calor, sentimientos y alegría. Pero es un poco sentimental y a veces dice tonterías que yo finjo no oír. Y entonces pienso que cómo sería si él y yo... No iba a funcionar en absoluto... porque es un poco, un poco falso, y yo noto cuando miente. Pero no quiero abochornarle y ya está armado el teatro. A veces me pregunto..., me pregunto seguramente si soy sincera ahora mismo. Y entonces la verdad misma se adelgaza y desaparece, no hay manera de captarla. Mamá, estoy tan desorientada. No hago más que hablar y hablar pero casi siempre estoy asustada y cansada."

Bergman, Ingmar. Conversaciones íntimas
Barcelona: Tusquets, 1998. pàg. 87-88

Literatura 10: Christopher Isherwood

2010-01-28T09:26:00.006+01:00

George mismo se obliga a recordar. Teme olvidar. Jim es mi vida, dice. Pero tendrá que olvidar, si quiere seguir viviendo. Jim ha muerto.

¿Entonces por qué quiere George quedarse aquí?
Aquí conoció a Jim. Cree que aquí encontrará a otro Jim. Aún no lo sabe, pero ya ha empezado a buscar.
¿Y cómo sabe George que lo encontrará?
Lo único que sabe es que tiene que encontrarlo. Cree que lo conseguirá porque tiene que hacerlo.
Pero George se hace viejo. ¿No será en breve demasiado tarde?
No emplees nunca esas palabras con George. No las escuchará. No se atreve a escucharlas. Al infierno el Futuro. Dejádselo a Kenny y los otros chicos. Y dejad a Charley su Pasado. George se aferra sólo al Ahora. Es Ahora cuando tiene que encontrar a otro Jim. Ahora cuando tiene que amar. Ahora cuando tiene que vivir...

Isherwood, Christopher. Un hombre soltero
Barcelona: Argos Vergara, 1982. pàg 156-157

Niu versus cau

2010-01-19T20:30:00.003+01:00

Ahir em van dir una frase per reflexionar-hi llargament:

Les dones viuen en un niu,
els homes viuen en un cau.

PENSEU-HI.

El niu meravellós de la imatge és una idea de Bureau Debank

Dia Mundial de Lluita contra la Sida

2009-12-01T16:45:00.002+01:00

Ciclotímia

2009-11-23T16:27:00.004+01:00

Ja torna a ser aquí, la maleïda! No sé com controlar-la, ni aturar-la, tot plegat és una m...

Segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina:

ciclotímia f

Tendència a l'oscil·lació de l'humor entre l'eufòria i la depressió. Sol donar-se en els biotips pícnics, en persones sociables i amb sentit pràctic, que es comuniquen fàcilment amb el món.

I segons MedlinePlus: ciclotimia

Com puc invertir l'estat?, vull passar de la depressió a l'eufòria! I no sé com!

Cine 1: Lust, caution

2009-11-17T14:23:00.005+01:00

- ¿De qué trampa me estás hablando? ¿De mi cuerpo? ¿Quién te crees que es él? Sabe fingir mejor que tú. No sólo penetra en mi interior, se va abriendo paso hasta mi corazón como una serpiente. Me penetra... hasta el fondo y yo le acepto como una esclava. Interpreto mi papel al pie de la letra para poder llegar, yo también, hasta su corazón. Siempre me hace daño hasta que sangro y grito. Sólo entonces queda satisfecho. Sólo entonces se siente vivo. En la oscuridad. Sólo entonces sabe que todo es real.

Y justo por eso... Por eso puedo torturarle hasta que ya no puede aguantar más y yo sigo hasta que los dos caemos exhaustos. Y cuando por fin se corre dentro de mí pienso que es el momento. El momento en el que vais a entrar para pegarle un tiro en la nuca y que su sangre y sus sesos me cubran entera.

LEE, Ang. Lust, caution.

París

2009-10-27T09:54:00.002+01:00

Quan hi tornem?

La foto estupenda, és d'aquesta petita guia de París.

350.org

2009-10-08T08:23:00.001+02:00

Molts científics, experts climàtics i governs progressites sostenen que 350 ppm (parts de diòxid de carboni per milió) és el límit màxim segur de CO₂ a l'atmosfera. Durant tota la història de la humanitat fins fa 200 anys, l'atmosfera ha contingut 275 ppm. Actualment estem a 387 ppm. Reduir aquesta xifra és fonamental per a la vida al nostre planeta. Difondre això i aportar solucions a la crisi climàtica és l'objectiu de la campanya 350.org.

Traductors automàtics

2009-09-21T11:10:00.002+02:00

Efectes de la traducció automàtica!

Swayze

2009-09-16T08:35:00.006+02:00

Per les que us sentiu una mica vídues

Plou

2009-09-15T09:01:00.004+02:00

Avui plou,
se m'han mullat els peus,
he passat fred
i això m'ha fet pensar
que s'acaba l'estiu
i no vull

Aquesta imatge tan estupenda és de Greg Thomas

Les fonts

2009-09-13T12:26:00.000+02:00

Taller de feltre

2009-09-05T20:18:00.005+02:00

Cosint

La nostra producció d'una tarda

Literatura 9: Guillermo Fesser

2009-09-03T19:05:00.006+02:00

"La camarera coloca vasos de agua con hielo para todos y reparte los menús. ¿Listos para ordenar? Listos. Todo el mundo sabe lo que va a pedir. [...] Mi turno. Un escalofrío me recorre la espalda. Desde el coxis hasta el hueso frontal. Quiero una hamburguesa. Eso es todo. Pero resulta imposible pedirla de un modo sencillo, por favor, quiero una hamburguesa, sin que la camarera te someta a un examen oral, tipo MIR, en el que te bombardea con un chorro de cuestiones con respuestas multiopcionales que tienes que ir solventando a tiempo real. Si te retrasas se impacienta la camarera. Si dudas se inquietan el resto de los comensales.
Lo suelto: Quiero una hamburguesa. Muy bien, ¿y cómo la quieres? Rare, medium, done or well done? Te lo dije. Yo sé que la quiero poco hecha, pero tampoco ensangrentada como las perlas de Alaska y Dinarama. Le digo: Medium, pero un poco rare. O sea... ¿medium-rare? Correcto. Primera prueba superada. Espérate que no ha empezado lo bueno. El pan. White, rye, whole wheat or French bread? Blanco, de centeno, de trigo o francés. De trigo, por decir algo. In a roll or in a bun? Por favor... Pido el bun que es el bollito de hamburguesa de toda la vida. Estupendo, ¿algún ingrediente extra? ¿Queso, cebolla, lechuga, tomate, pepinillo? Cebolla, lechuga y tomate, gracias. La hamburguesa viene con un plato de patatas a elegir. Vale. Ya, pero ¿las quiere al alioli o fritas? Fritas. ¿Ensalada? Sí, un plato de ensalada. ¿De pasta o de hortalizas? Dios verde; una ensaladita verde. ¿Con qué tipo de aliño? ¿Italiana, vinagreta, salsa rosa, estilo mil islas o salsa ranchera? Ah... Aceite de oliva y vinagre de Módena, la italiana. Gracias. De nada."

Vaig tenir aquesta mateixa sensació en un cafè Starbucks a Berlín. De fet, l'única vegada que he anat a un Starbucks i potser l'última. Amb el meu anglès macarrònic, demano un cafè amb llet i un tros de pastís de pastanaga -el meu preferit- que vaig assenyalar amb el dit perquè no hi haguessin confusions. A partir d'aquella comanda, la cambrera em va fer una bateria inacabable de preguntes, la majoria de les quals no vaig entendre i vaig contestar amb un simple: No , thanks! En el moment que dubtava, notava com es generava impaciència en les persones que estaven a la cua. Ja veig que si decideixo anar als Estats Units, caldrà utilitzar la mateixa tècnica per demanar una hamburguesa.

En conclusió: serà, aquesta complicació, un reflexe de la personalitat dels estatunidencs?

Fesser, Guillermo. A cien millas de Manhattan
Madrid: Aguilar, 2008

Un altre viatget

2009-08-21T12:54:00.006+02:00

Tinc un altre viatget programat a Sevilla.

Aquest per anar i tornar el mateix dia amb Sant Ryanair...

Crec que ja podria començar a acceptar encàrrecs de coses que necessiteu de Sevilla, així aprofito els viatges!

Ja podeu començar: què voleu que us porti de Sevilla?

2009-08-18T09:48:00.005+02:00

Illustrazione

ACTUALITZACIÓ:

Tinc mala sort! Resulta que avui començo les vacances a les 14 hores i a les 13:50 ens evacuen amb tota la parafernàlia -bombers, ambulàncies, policia- per un fuita de Gas Natural. No podria haver passat a les 10 del matí?

Podeu llegir la notícia a El Punt, i també al Diari de Tarragona, tot i que aquí em sembla que algun/a becari/ària deu haver redactat aquesta notícia; per què on és el campus Ses Salades suposo que a la Universitat de les Illes Balears, no?

Viatges en marxa

2009-08-11T09:31:00.008+02:00

Me n'ha anat dues setmanes de vacances nòmades al País Basc, ja gairebé és una tradició. En conseqüència, he desatès el correu electrònic durant aquests dies. Tinc comprovat que si l'obro acabo fent gestions de feina, per tant, no l'obro.

Però aquesta vegada en tornar el que m'he trobat no són només coses de feina, sinó tres viatges en marxa que comptem amb mi.

Viatge 1 - octubre. L'Alguer, crec que ja tenim fins i tot el lloc per allotjar-nos. A banda del català, jo voldria practicar el meu paupèrrim italià que es malmet a marxes forçades per no practicar! Crec que no ens donarà temps... és un viatge llampec.

Viatge 2 - octubre, 8 dies després de l'Alguer. París: on y va! Fantàstic, en tinc moltes ganes!, espero que no faci molt de fred i recuperar el meu francès del bagul de l'oblit.

Viatge 3 - novembre. Sevilla, un cap de setmana molt ben aprofitat. Aquest mapa "estupendu" del metro l'he trobat aquí.

I... tinc un dubte, com és que no he vist mai una boca de metro a Sevilla, és que no m'hi fixo prou o és que són molt discretes?

Literatura 8: Diego Pita

2009-08-10T09:08:00.002+02:00

Sensació de calor

"...me encantan las mañanas de invierno de Madrid. Las de verano no tienen esa placidez, da la impresión de que el mundo va a ser aplastado por un gigantesto tractor agrícola y justo antes de descuartizarte se para enfrente de ti y te ahoga con el calor infernal que despide su motor."

Pita, Diego. He perdido los veranos
Barcelona: Alba Editorial, 2000

Avui

2009-08-06T09:41:00.002+02:00

Despistats i despistades, és avui ;-)

Bones vacances

2009-07-17T19:19:00.003+02:00

Ens trobem aquí!

Aquesta foto estupenda és d'aquesta pàgina!

El que estic llegint

2009-07-16T09:18:00.006+02:00

Sempre he estat una mica desordenada llegint i mai he pogut llegir una sola cosa a la vegada; però aquesta vegada crec que acabaré trastocada.

D'entrada, m'estic llegint coses diferents a casa i fora de casa. He arribat en aquest extrem perquè els llibres pesen i, ara, fora de casa llegeixo articles o trossos de llibre que trobo per Internet, i que m'imprimeixo en fulls. A mesura que me'ls he llegit van a parar al primer contenidor de paper que trobo, així que si vull rellegir alguna cosa ja no hi sóc a temps!

A casa en aquest moment m'estic llegint Supermares de Care Santos. És increïble, tot i que explica els aspectes positius i els negatius de ser mare, me n'agafen ganes. A mi! que sempre havia dit que no volia ser mare. Serà que se'm passa l'arròs? ;-) Bé, l'autora és col·laboradora del programa Eduqueu les criatures que fan a Catalunya Ràdio els diumenges a les 9 del matí. I sóc capaç de posar-me la ràdio en aquella hora si el tema m'interessa, tot i que confesso que sovint m'adormo i després l'escolto per Internet

També m'estic llegint, ronda ara mateix per sota del llit, una biografia de Tennessee Williams, escrita per ell mateix que es diu Memorias. Amb aquest m'ha passat que he trobat el punt molt endavant i m'he dit: no pot ser, no n'havia llegit tant! Així que l'he tornat a començar i ara me n'adono que tot em sona, així que realment ja m'havia llegit aquelles pàgines; però com que vaig treure el punt, no em queda més remei que tornar-me'l a llegir.

També, porto entre mans, Un cine llamado deseo d'Andrzej Wajda, em pensava que seria un repàs de la seva filmografia, i no té res a veure. És un reflexió del procés creatiu per fer una pel·lícula. Quan era petita van fer un cicle de cinema d'aquest director a la televisió, i recordo haver vist totes les pel·lícules mentre els meus pares se n'anaven a dormir avorrits. Així que crec que aquest és l'origen que m'agradin les pel·lícules minoritàries i avorrides per a la majoria del públic. Per tant, penso que en caldria conèixer més coses d'aquest director i del seu cinema, aix...

I ara tocaria, què m'estic llegint al carrer, però això ho deixo una altra estoneta!

2009-07-10T14:57:00.003+02:00

Semblava que aquesta setmaneta havia de ser més tranquil·la, però només ho ha estat una mica.
El cap de setmana es presenta heavy:

Divendres, tarda: comprar, cuinar i fer dissabte -una paradoxa fer dissabte en divendres!-
Divendres, nit: soparet
Dissabte, matí: Reus -recollir bici- i comprar llet de soja i arròs de l'única marca que m'agrada!
Dissabte, tarda: acabar de cuinar.
Dissabte, tarda-nit: pícnic a la platja, quants serem 4, 7, 9? què encara no ho he pogut aclarir!
Diumenge, matí: Reus piscina pública o piscineta de plàstic al jardí, per decidir.
Diumenge, tarda: descansar?

Veieu com ja torno a la mobilitat en transport públic?

Aquesta setmana

2009-07-03T09:50:00.005+02:00

uf! Per fi sembla que s'acaba la setmaneta. Jo porto un estrés de vida social que em moro, he dormit com a molt 6 horetes cada dia. Aquest cap de setmana espero dormir un munt d'hores i recuperar-me, estic desfeta.

Dilluns: BCN - cine i sopar-.
Dimarts: Agustí, compra regal, visita i sopar.
Dimecres: Reus -rebaixes, compra regal i soparet -.
Dijous: compra mensual, Salou: Aquum Spa i Reus - soparet -.

Aquestes fotos tan xules, les he tret de la pàgina de l'Aquum Spa

Esmorzem a Sevilla

2009-07-01T11:16:00.006+02:00

Dia aprofitat a Sevilla:

4.50 Primera trobada a la Rambla.
5.00 Segona trobada a la Plaça.
5.25 Última trobada a l'aeroport, ja hi som tots i esmozem.
5.45 Cua al control, ai! que no arribarem a la porta d'embarcament abans de les 6:05.
5.55 Arribada a la terminal, encara no està anunciada la porta d'embarcament.
6.10 Anuncien, obren 3 portes a l'hora, i tot són corredisses.
6.20 La dona que estava asseguda al meu davant a l'avió descobreix que s'ha equivocat d'avió, ella va a Santiago! Sort que encara no han tancat la porta i baixa de l'avió.
7.40 Salutació personal del copilot per megafonia. Ens quedem a "quadrus".
8.00 Arribada, taxi i segon esmorzaret al barillo de sempre.
10.00 Aprox. arribada a l'Alcàsser, visita oficial amb guia de la Junta de Andalucía.
1.00 Visita la Torre del Oro.
2.30 Dinaret a El Patio.
3.30 Geladet i/o iogurt.
4.00 Catedral, Giralda,Patio de los Naranjos i voltants de la font.
5.15 Preguntem a l'Ajuntament per la visita guiada, han canviat l'horari.
5.20 Cafè i pastís a la cafeteria Laredo, la del costadet de l'Ajuntament, la que abans era un bar amb encant de tota la vida i ara és una pastisseria "repija".
6.00 Visita a l'Ajuntament, només ens va faltar veure el despatx de l'alcalde. És més espectacular que el Parlament de Catalunya i tenen un patrimoni pictòric que treu el singlot!
7.15 Compra de regalets
10.00 Vol de tornada, que arriba 10 minuts abans del previst.

Pranzo di Ferragosto

2009-06-30T16:02:00.005+02:00

Ieri, sono andata al cinema. Ho visto il film Pranzo di Ferragosto. Posso dire que c'è molto divertente.

Dopo, andiamo fare una bella cenetta con amici.

Non avevamo mangiato pasta al forno, pero la cena è stata molto buona: una bella insalata e pollo alle specie.

Grazie mille!

Scusate il mio povero italiano

Demà

2009-06-22T18:46:00.003+02:00

Ens hi trobem demà!

La foto torna a ser de Lola y Pepe López

Per fi!

2009-06-17T18:19:00.005+02:00

S'han acabat els ditxosos exàmens d'anglès, una cosa és anar a classe, però l'altra haver-se d'examinar a final de curs, em fa una mandra... Tres dies d'exàmens, tres hores d'examen escrit

Finalment, he posat ordre a la meva vida i a la meva casa, mentre estudiava anglès vivia per estudiar...

Segueixo amb la meva levotiroxina, aquest medicament que em matarà a canvi de que no em mori lentament d'hipotiroïdisme. De moment, el meu vàmpir particular segueix xuclant, cabró!

Aquesta imatge tan gràfica l'he tret d'aquesta revisteta, que edita el mateix laboratori que fabrica el medicament, aix...

Sant Jordi 2009

2009-04-23T15:14:00.002+02:00

Marshmallows

2009-04-14T20:50:00.004+02:00

Ja m'ho diu tothom que sóc una golafre... i crec que em guanyo la fama a pols!
Avui en obrir el meu calaix de la feina m'he trobat una bossa de Marshmallows
de Marks & Spencer. Són els més tovets del món... mmmmmm.

Així que si en voleu, només cal que passeu per la meva taula.

Moltes gràcies per portar-me'ls de London!!!

I us recordo que, de visita per la meva taula, també podreu gaudir dels Baci Perugina -que vaig portar de Roma- i dels "estupendus" caramels de cafè amb llet Las Dos Cafeteras -que porto sempre de Pamplona-.

Ja us ho deia que la fama de golafre me la guanyo a pols!

Roma

2009-03-11T16:27:00.002+01:00

immagine

Ci vediamo qui!

Xocoteràpia

2009-01-30T14:30:00.004+01:00

Píling amb xocolata
Cobertura amb xocolata calenta
Dutxa escocesa
Massatge
Total: 1 hora i 40 minuts de plaer i relax
I ara faig una oloreta de xocolata que em menjaré...

Moltes gràcies pel regalet, ha estat FAN-TÀS-TIC!!

London

2009-01-28T09:22:00.004+01:00

Travel to London

Peep show

2009-01-19T11:06:00.002+01:00

El peep show és un tipus d'espectacle sexual (striptease o escenes de sexe en viu) que es poden veure durant un període curt de temps en una cabina introduint una moneda, passats uns minuts es tanca el vidre de la cabina i cal posar una altra moneda per seguir veient l'espectacle.

Aquests tipus d'entreteniments són especialment atractius per a aquelles persones que gaudeixen del voyeurisme, com a font d'excitació i plaer.

Els peep show solen trobar-se en alguns tipus de sex shop.

Aquesta definici ó la podeu trobar en aquesta pàgina.

S'ha acabat el Nadal

2009-01-08T09:19:00.007+01:00

Bé, s'ha acabat el Nadal.

Malauradament, tornarà a finals d'any altre cop.
Ja podeu guardar els guarniments!

Bombons i xampany francès

2008-12-16T14:34:00.005+01:00

Veuve Clicquot Ponsardin Brut
I així qui es pot resistir?
M'encanta que estiguis gelós!

Vinyes i bodegues

2008-12-15T11:48:00.005+01:00

Camins a la feina (I)

2008-12-11T11:15:00.005+01:00

Almenys el trajecte ha valgut la pena. Bé, i l'última "borratxera"del curs i el soparet i la matinada i la mitja ampolla de Beaujolais que ara mateix tinc a l'armari de la feina, esperant l'hora de sopar. Vols que la compartim?

2008-12-09T11:38:00.001+01:00

Literatura 7: Haruki Murakami

2008-10-24T09:35:00.003+02:00

"Un cop a l'apartament, vam fer les maletes, les vam deixar al peu del llit, a punt per marxar l'endemà. L'apartament es va tornar fred i estrany. Les nostres vacances s'havien acabat"

Murakami, Haruki. El Salze cec i la dona adormida
Barcelona: Empúries, 2008. pàg. 98

London

2008-10-16T11:51:00.005+02:00

The author of this wonderful photo is Ultreia.

We're going to London tomorrow.

Maquillatge

2008-10-07T14:23:00.002+02:00

Aquests dibuixos tan graciosos són de Maria Morell.

(I. Cano)

No me mires, no me mires, no me, no me, no me mires
no me mires, no me mires déjalo ya
que hoy no me he puesto el maquillaje
y mi aspecto externo es demasiado vulgar
para que te pueda gustar

No me mires, no me mires, no me, no me, no me mires
no me mires, no me mires déjalo ya
que hoy no me he peinado a la moda
y tengo una imagen demasiado normal
para que te pueda gustar

Sombra aquí y sombra allá
maquíllate, maquíllate
un espejo de cristal
y mírate y mírate

No me mires, no me mires, no me, no me, no me mires
no me mires, no me mires déjalo ya
no he dormido nada esta noche
y tengo una cara que no puedes mirar
porque te vas a horrorizar

Mira ahora, mira ahora, mira, mira, mira ahora
mira ahora, mira ahora puedes mirar
que ya me he puesto el maquillaje
y si ves mi imagen te vas alucinar
y me vas a querer a besar

Sombra aquí y sombra allá
maquíllate, maquíllate
un espejo de cristal
y mírate y mírate.

Paul Newman

2008-09-30T15:30:00.005+02:00

No són els ulls més bonics de la història del cinema?
Et trobarem a faltar!

Alitalia i els seus "hostessos"

2008-09-22T14:02:00.005+02:00

Diuen les notícies que, en quatre dies, Alitalia deixarà de volar per problemes econòmics.
Mi dispiace molto... per una raó totalment frívola, però què voleu que us digui fa molts anys i encara estic impactada.
Només he volat una vegada amb Alitalia, quan encara no existien les companyies de baix cost. Vaig haver d'agafar 4 avions: Barcelona-Milà, Milà-Venècia, Venècia-Roma, Roma-Barcelona, és a dir, que vaig veure un bon grapat d'hostesses. Bé, de fet "hostessos", en quatre avions només hi havia una sola hostessa. I ells no havien passat una selecció de personal, havien passat un càsting d'una agència de models. No n'hi havia ni un que no fos guapo, guapíssim dels que fan mal de mirar!
Tot plegat, que em sap greu que la companyia d'avions que té els "hostessos" més guapos hagi de tancar ;-)
FRÍVOLA, que sóc una frívola, que voleu que hi faci!

English exam

2008-09-18T11:47:00.004+02:00

I have desesperated!! Em vaig examinar de primer curs d'anglès fa uns dies. Fins aquí tot sembla normal, però no, no hi ha manera de saber quines notes he tret, ni tan sols si he aprovat o no! Quan vaig entregar tota la paperassa després de 3 horetes d'examen, la professora vigilant em va deixar anar una parrafada llarguíssima en anglès, de la que nomes vaig entendre l'última paraula: Richard (que és el nom del meu professor durant el curs). I jo que li contesto: Ah, yes! Thank you! Goodbye! I quan era fora de l'aula vaig pensar que estava tonta, si no vaig entendre res de res, com se m'acudeix dir-li que sí i marxar. Però després de 3 hores d'examen no estava ja per fer més esforços mentals! Tot plegat que porto gairebé dues setmanes que no hi havia manera d'aclarir res.

Avui finalment, aconsegueixo l'adreça de correu electrònic del Richard i li envio un missatge amb una frase en anglès i tota la resta en català. I SORPRESA! Em contesta tot en anglès! Sinyor, sinyor!!! que estic fent primer, que no entenc res de res, que no conec cap verb que no sigui en present... i ara estic buscant algú que em traduieixi el correu...

Vacances!

2008-08-18T15:10:00.002+02:00

Adéu!

Literatura 6: Lilian Lee

2008-08-12T13:04:00.004+02:00

Imatge

"Siguió llevando la mima vida, durmiendo de día y saliendo de noche. Por lo general, no lograba quedarse dormida hasta la madrugada, y entonces se sumía en un sopor parecido a la muerte [...] Sólo en el mundo de sus sueños reencontraba su perdida inocencia, [...] Un lugar sin patria ni familia. Una tierra sin odio y sin conflictos. El regreso a la inocencia de la niñez"

Lee, Lilian. La última princesa de Manchuria
Barcelona: Ediciones B, 1996

Aniversari

2008-08-06T13:19:00.003+02:00

Avui sembla que Catalunya es veurà afectada per una onada de calor que podria arribar als 40 graus de temperatura. Us prometo que jo no hi tinc res a veure.

quaranta
berrogei
cuarenta
quarante
forty
vierzig
الرَّقم
čtyřicet
σαράντα
czterdziestka
kırk

Indisponible

2008-07-11T12:43:00.004+02:00

Em posa malalta veure les barbaritats que apareixen escrites a tot arreu. Abans tenia la sensació que de faltes només se'n feien amb el català; però d'un temps ençà és possible trobar-se barbaritats en llocs on sembla que haurien de vetllar per la seva imatge pública. I el fet de posar barrabassades en els seus escrits sembla que no els importa; doncs que sapiguen que afecta i MOLT a la seva imatge pública.

La d'avui és boníssima, seguint amb el tema de la bici, buscava alguna cosa per no patir dolor ja sabeu on. I he trobat uns boxer per noies al Decathlon que es porten a sota dels pantalons. Quan vaig a mirar si en tenen a la botiga que em cau més a la vora em diu: INDISPONIBLE. Veieu la línia vermella de la imatge! Com que indisponible? Voleu dir que existeix aquesta paraula? Com que ja no estic segura de res, ho busco al DRAE per si de cas; però no tinc raó i la paraula no existeix... com podeu comprovar en la imatge següent.

2008-07-09T13:51:00.009+02:00

Aquest hivern he fet un curs a la Biciescola per aprendre a anar en bicicleta. Jo no en vaig aprendre de petita com tothom, què hi farem! Ja us puc dir que és una de les millors coses que he fet mai. En aquest vídeo podeu veure el lloc i el mètode que vam seguir, també caldria dir que hi ha jugat un gran paper la paciència de les monitores. I no he caigut ni una sola vegada!!

Doncs, dilluns em vaig comprar una BICICLETA!! Clar que me la vaig haver de comprar plegable, a veure qui és el guapo que puja una bici tres pisos sense ascensor. Aquí la podeu veure és una Coluer i el model es diu Transit Lover, uma mica cursi, què hi farem! Me la donen divendres i estic "delerosa" de provar-la. Segur que em fotre de cap per primera vegada jo soleta.

2008-06-23T13:23:00.001+02:00

Sant Jordi

2008-04-23T16:29:00.001+02:00

Dia Internacional de la Diversión en el Trabajo

2008-04-02T11:53:00.008+02:00

Sembla que ahir era el Dia Internacional de la Diversió a la Feina, pero tal com diu Eduardo Jáuregui en un article de La Vanguardia, concretament a "La Contra" del día 31 de març: "tenemos la idea de que currar es sufrir", "Hay que desmostrar que sufres y dedicar muchas horas para que parezca que has hecho las cosas bien".

I si no, que m'ho diguin a mi, des d'aquest matí la "quefa" em persegueix a veure què faig en cada moment. Quan m'ha vist entrar s'ha mirat el rellotge, sort que he arribat dins del meu horari; tot i així m'ha mirat amb cara de pomes agres i després m'ha bordat una frase de les seves. Ha vingut 2 vegades fins a la meva taula a veure què faig; tenint en compte que a l'any deu venir 10 vegades com a molt, avui ha batut el seu rècord en anys! Després ha vingut a veure què estava fotocopiant, no fos cas que fossin informes secrets o confidencials...

En fi, que aquest matí em té fregida, i sembla que no és només a mi. Sembla que ha començat una campanya de mala llet contra els que no som del seu agrat; és a dir, gairebé tots!

Sabeu què us dic? Que es prengui això:

Votar

2008-03-05T12:16:00.003+01:00

Aquest matí a 2/4 i 1 minut de 9 he votat! Ai!!

Campanya per demanar l'obertura de la biblioteca de Gandesa

2008-02-21T17:27:00.008+01:00

Una biblioteca noveta tancada perquè les administracions no es posen d'acord. Adheriu-vos a la campanya:
Per l'obertura de la nova Biblioteca Pública de Gandesa!

Trobareu les notícies relacionades:
Diari de Tarragona
Vilaweb

L'iniciador de la campanya:
bauen_Blog

Altres blocs que se'n fan ressó:
L'asgorfa
el basar de les espècies (creador del cartell)
Bibliotecamallorquina
Ràdio Gandesa
Yur

Sant Valentí?

2008-02-15T14:58:00.002+01:00

Imatge

Samantha oups!

2008-01-31T19:56:00.002+01:00

Fa uns dies vaig descobrir una sèrie al K3 que fa morir de riure, es diu Samantha ups! És una sèrie francesa increïble, els capítols duren només 5 minuts i és d'humor com us podeu imaginar per la imatge, a vegades humor surrealista... Potser és que aquests dies vaig molt cansada i no exercito l'esperit crític, però em moro de riure. En podeu veure algun capítol des de la web oficial. Ja em direu si us agrada!!

2008-01-09T16:21:00.001+01:00

Bé, ja fa dies que hauria d'haver posat aquest missatge... és per contestar tots els missatgets que vaig rebre durant el Cap d'Any. Ja sabeu que des de La Bartra no hi ha cobertura, o sigui, que els missatges els vaig rebre en tornar, massa tard per contestar. Moltes gràcies a tots i espero que l'any nou surti tal com desitgeu!

I espero que l'any sigui "estupendíssim" per a dues persones que comencen a conviure i per altres dues que es casen.

Molta sort!!

Galerades i Nadal

2007-12-20T15:06:00.000+01:00

Abans que res bones festes! He fet un powerpoint xulíssim, però no sé com penjar-lo al bloc, així que us haureu de conformar amb aquesta foto. Algú dels que em llegiu, em podria dir com el puc penjar?

En fi, no crec que tingui gaire temps, tinc 3 capítols de galerades a la bossa, que fan aproximadament 300 pàgines i divendres -abans de plegar per vacances- la impremta me'n donarà un altre. I tot això hauria d'estar pel dia 1 de gener, ja que el dia 2 tornen de vacances. I jo que no tinc vacances? Sempre corrent fins l'últim minut, i avui em diuen que tenen dues persones treballant en el llibre... I jo tota sola, corregint el que fan dues persones!!! Si el que ells fan en un dia jo en necessito no sé quants!!

I també m'han dit que han notat que es perden algunes de les cursives en la conversió del word al programa que ells fan servir, això vol dir que m'ho hauré de mirar amb lupa!

Avui he dormit dues horetes i mitja, ja us podeu imaginar com em trobo, tinc el cap tant espès que se m'escaparan fins i tot, els accents de les esdrúixoles.

Per cert, la foto l'he tret d'un altra bloc, el basar de les espècies. Mil gràcies!

Coses que encara ens queden per veure

2007-12-03T11:35:00.000+01:00

Després de llegir aquesta notícia crec que encara en queden mooooooooooooooltes coses per veure, que ja passen a la biblioteca de la foto.

Algun fragment perquè fer-vos-en cinc cèntims:

But when someone defecated in the middle of the floor...
...used by drug users

Llibre electrònic

2007-11-29T12:41:00.000+01:00

Amazon va presentar el dilluns, 19 de novembre, un producte nou: el Kindle. És un llibre electrònic, té mida de quartilla més o menys i pot emmagatzemar uns 200 llibres. Sembla que ja ha estat batejat com "l'Ipod dels llibres".

Creieu que tindrà èxit? Per què no n'han tingut altres productes similars a aquest?

De moment, l'aparatet costa avui 270 eurins al canvi, en dòlars 399. I sembla que cada llibre costarà entre 10 dòlars -les novetas-, i 2 -els clàssics-. Només hi ha trobat llibres en anglès...

Si voleu llegir notícies relacionades amb el tema aquí les teniu: Vilaweb, laMalla.

Villiers-le-Bel - Biblioteca incendiada

2007-11-28T12:40:00.001+01:00

Villiers-le-Bel - Bibliotheque détruite
Vídeo enviat per forcesnationales

Aquí teniu el vídeo en el que es pot veure com ha quedat una biblioteca drestruïda a França, ha estat víctima dels aldarulls nocturs. Snif, snif... non comment

Desaparició

2007-10-17T17:26:00.000+02:00

La setmana passada se'm va acudir posar-me malalta, res de l'altre món comptant que tinc un saldo de salut!! Faringitis de la pitjor amb febre, mal de cap. Al final, vuit dies d'antibiòtics i encara tinc la veu agafada...

Quan retorno al meu lloc de treball, em trobo un albarà: han portat 11 caixes que pesen exactament 165 quilos, que ningú sap quan les van portar ni on són!! Com les poden haver perdut? Només us puc dir que després de quatre dies de cerca han acabat apareixent en un altre edifici... i llavors, qui li va posar el segell a l'albarà del transportista i no se'l va ni mirar?

Si voleu comprar unes caixes tan xules con les de la foto, les trobareu aquí.

Dentista

2007-10-02T17:45:00.001+02:00

Avui he hagut d'anar a la dentista d'urgències... Mare de Déu, quin mal! Una hora i mitja sense poder tancar la boca.

I què estudia un odontòleg? Aquí t'hi poso un tornillo, aquí una mica de pegamento, ara et faré una reconstrucció... Sinyor, si sembla que sento parlar al lampista que m'arregla les aixetes de casa. Només els hi ha faltat fer servir silicona, ara bé, vaselina n'han estat buscant pels calaixos de la consulta i no n'han trobat! No vull saber on la pensaven usar!

I del logotip què me'n dieu?, ja sé que és la Queta; però anys abans de que ella que existís, aquest ninotet ja era el logotip de la meva clínica dental... sense comentaris

Pop amb patates

2007-09-28T19:22:00.001+02:00

M'agrada molt tenir companys de feina que, de tant en tant, ens fan esmozarets de forquilla. Avui hem menjat un pop estofat amb patates que estava per sucar-hi pa, tant que n'hi hem sucat una barra de mig sencera!

Amb aquests detalls se m'oblida que són uns rondinaires sense remei. Ei!, i ens l'hem menjat dins el 30 minuts reglamentaris, no us penseu...

El de la foto no és el d'aquest matí -se'ns ha oblidat la càmara-, aquest l'he tret d'aquesta pàgina.

Litiasi

2007-09-14T19:19:00.001+02:00

Avui he tornat a anar el metge i m'han trobat una altra malaltia, per variar.

M'han fer dues ecografies; una de la tiroide, que confirma el que ja m'havien diagnosticat: hipotiroïdisme; l'altra era abdominal, amb la intenció de veure el fetge per saber què li passa a les meves transaminases. El metge m'ha dit es veu tot estupendament, està tot perfecte. Ara bé, als ronyons hi veig una brillantor... I jo he pensat, és igual no t'ho miris, jo venia només pel fetge! Deixa estar el ronyó!

Però no, ell hi ha tornat, m'ha fet posar de costat per veure-ho millor, es veia tant bé que fins i tot ho he vist jo. Allà al mig una lluentor sospitosa. Ai!, ja hi som. Efectivament després de mirar-s'ho detingudament, m'ha preguntat si no havia tingut mai un còlic. Fins ara no! Doncs tinc una pedra al ronyó; és a dir, litiasi.

O sigui, que afegim una nova malaltia a la meva col·lecció. Estic pensant en deixar d'anar al metge per sempre més...

I després parlem de la jubilació, però amb aquesta pena de salut, creieu que hi arribaré?

La foto estupenda de les pedres, l'he treta d'un fotobloc molt xulo.

Pot de l'11 de setembre

2007-09-07T16:05:00.001+02:00

Fins dimarts ens trobareu al 53!

Sorpresa!

2007-09-05T18:45:00.000+02:00

Una endevinalla: Què és això? I on està col·locat?

Tornem a treballar

2007-09-04T15:03:00.000+02:00

S'han acabat les vacances i tornem a treballar!
Ànims que falta poc pel pont de l'11 de setembre

Ioga per acabar l'estiu

2007-08-29T19:35:00.000+02:00

Altre cop ioga per acabar les vacances. Sort que aquesta vegada només són 4 dies, estic en tan poca forma que moriré en l'intent... Ai!!!!

Aquesta foto tant xula amb les posturetes -assanes- l'he treta d'un centre de ioga de Mèxic.

Obediència

2007-08-18T10:29:00.000+02:00

"No se premia el mérito, se premia la obediencia"

Irene Zoe Alameda

Bye!

2007-08-17T14:30:00.000+02:00

Aniversari

2007-08-06T11:56:00.001+02:00

Feliciteu-me, que és avui!!!
Però no em pregunteu quants en faig!!!

Efemèrides d'un dia com avui:

1162: Mor Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó.
1825: Bolívia proclama la seva independència de l'"Imperi Espanyol."
1872: Fundació de la Academia Boliviana de la Lengua, la més antiga.
1881: Neix Flemig, el descobridor de la penicilina, sense la qual molts de nosaltres no seríem en aquest món ara mateix.
1914: Neix a Bèlgica l'escriptor argentí, Julio Cortázar.
1928: Neix a Pittsburgh, Pennsylvania, Andy Warhol.
1932: S'inaugura la primera Mostra de cine de Venècia.
1945: El bombarder B-29 "Enola-Gay" llençà la primera bomba atòmica sobre Hiroshima.
1991: Terroristes iranians, assassinen a l'exprimer ministre Chapur Baktiar als afores de París.
1998: L'exbecària de la Casa Blanca, Mònica Lewinsky va confesar que havia tingut relacions sexuals amb el president Bill Clinton.
2003: L'església anglicana dels EUA va ratificar l'elecció del primer bisbe homosexual.

La foto està sota una llicència Creative Commons i és de Fernanda Mendonca.

Òpera

2007-07-10T14:27:00.001+02:00

Moltes gràcies!
Em va agradar molt, tant que ja estic mirant la programació de la propera temporada...

La golondrina está en el nido

2007-07-05T09:18:00.001+02:00

El comando 2GB esta dispuesto a actuar el domingo 15 a las 14.30. Lugar, el dicho anteriormente, el llamado "espejo del verano". Cada uno llegará al susodicho sitio según sus medios. La reunión tendrá lugar en torno a una mesa y actuaremos a cara descubierta.

Salud camaradas,

Comando itinerante prepirenaico

Floreta

2007-07-02T12:21:00.000+02:00

Una floreta per a la meva amiga Nu, que està loquita perdía -ei! que s'ho diu ella mateixa- i per la festeta del divendres.

Feia temps que no ens ho passàvem tan bé, i que no rèiem tant!

Aquesta foto és d'un PowerPoint que m'han passat que es diu Our beautiful World#1 i l'autor és Cem Yurtsev.

2007-06-29T08:52:00.001+02:00

TORNA QUEER AS FOLK!!
Per fi, podrem veure la tercera temporada.
Us ho anuncio, perquè tots m'ho heu preguntat a mi, com si jo fos la cap de programació de Cuatro.
Bé, prepareu el vídeo perquè comença el dimarts 10 de juliol a les 12 de la nit!

Foto

Muntanyes russes

2007-06-28T13:51:00.000+02:00

Que consti que no pujaria mai en una muntanya russa; però fa dies que em sembla que no n'he baixat. No sé què dius, ni perquè i no puc evitar anar amunt i avall sense control...

Foto: Adrian Sampson a Flickr sota una llicència Creative Commons

Un saldo de salut

2007-06-25T15:43:00.000+02:00

Avui he anat la metge, i em pregunto: per a què hi vaig? Cada vegada em troben coses noves.

Els únics símptomes que tinc són una mica de mal d'estómac, picor als ulls i cansament.

A banda del que ja tinc diagnòsticat:

Hèrnia de hiat: que em produeix una úlcera a l'esòfag. Feia molt de temps que no em donava cap molèstia però després de la grip d'estómac la torno a tenir contenta...

Blefaritis: que em produeix úlceres a la còrnia i no se m'acaba de curar. Tot plegat, segurament efecte de treballar en un clima molt sec...

Avui m'han trobat:

Hipotiroïdisme: pel que m'han dit el meu cos genera anticossos contra la glàndula tiroide. Tot plegat, que em faran una ecografia de la tiroide...

I encara m'han trobat no se què de les transaminases, que suposen que alguna cosa del meu fetge no va bé i també em faran una ecografia del fetge...

I ja per rematar-ho, un company de la feina ha agafat la tuberculosi i avui ens han fet la prova de la tuberculina. Jo em pensava que d'això me n'havia lliurat, la meva mare va trobar un paper on deia que m'havien vacunat contra la tuberculosi, però el metge m'ha dit que en el meu cas això només servirà per donar un fals positiu...

En fi, que tinc un saldo de salut, que ja pot anar fent plans de contenció de la despesa el Departament de Salut, amb malaltes com jo, el pressupost se'ls deu disparar

A la margarita le preguntamos mal

2007-06-20T15:20:00.003+02:00

Sempre he pensat que el millor de La Vanguardia són els articles de la secció "La Contra". Alguns fins i tot els tinc penjats a casa en una cartellera de suro.

El d'ahir el vaig trobar genial i aplicable a un gran nombre de dones entre les que em puc incloure perfectament.

Els que em coneixeu sabeu de sobres que no crec gens en la psicoanàlisi i, menys en els psicoanalistes. Parlo per experiència pròpia, vaig patir durant un any la tortura del psicoanàlisi, encara hi seria si un bon dia ho hagués fet un cop de cap, i hagués abandonat la teràpia. Llavors vaig anar a parar a mans d'un psicòleg cognitiu-conductual que em va salvar de tot i em va retornar la fe en la Psicologia. I això era una tasca molt difícil, jo havia deixat la carrera descreguda que la Psicologia pogués ajudar a ningú...

En fi, retornem al tema principal, que m'estic desviant. L'entrevista d'ahir a "La Contra" és d'una psicoanalista, Mariela Michelena, i parla d'un llibre Mujeres malqueridas, que "analiza el cómo y el porqué de que nos atemos a relaciones destructivas". Us reprodueixo algunes de les frases que subscric, o bé perquè les he viscudes, o bé, perquè les he vist passar als altres:

Definició de malquerida: "Mujeres que padecen por un mal amor, enzarzadas en relaciones imposibles, destructivas, que lloran por un amor perdido o sin futuro aunque pasen toda su vida enganchadas a esa relación".
"Sólo cuando hayas podido determinar qué papel has desempeñado tú misma en tu sufrimiento podrás restituir tu propia identidad más allá de la relación que mantengas. Si lo consigues, habrás desecho la rueda de la repetición y tu próxima historia de amor será tu propia historia de amor".
"Mujeres que son fuertes ante todos los retos de la vida, brillantes para resolver sus tareas, valientes para todo excepto para resguardarse de ese hombre que las quiere mal".
Símptomes: "No hablan de otra cosa que de su relación, viven pendientes del móvil, no rinden, no duermen bien".
"Hay que estar atento a las preguntas que uno se hace, porque a las margaritas le hacemos preguntas equivocadas. No se trata de ¿me quiere?, ¿no me quiere?, sino de ¿me quiere como yo quiero que me quieran?, ¿me quiere a mí?, ¿me compensa esta relación?, ¿me hace feliz? Porque con la frase lapidaria de "es que yo le quiero" somos capaces de atravesar situaciones infernales".
"... parejas que viven en un parque de atracciones, rompen y reanudan la relación una y otra vez. Los reencuentros son fantásticos, adrenalina pura. En nombre de mantener el enamoramiento, el precio que se paga es la prueba del terror, momentos de abandono en los que se sufre una barbaridas [...] La excitación que produce el reencuentro es lo que engancha. Porque hay una cosa importante: las malqueridas no son tontas."
"A una mujer adicta a un hombre le da igual que él lleve un cartel en la frente que diga "soy perjudicial para tu salud", no puede prescindir de él. Hay que decir que no a tomar un café con él, igual que el alcohólico debe decir no a una inofensiva cerveza."
"Las adictas están convencidas de que detrás de lo que se ve hay un hombre fantástico"
"Hay mujeres brillantes, extraordinarias, que están con un hombre que no las merece. A veces pensamos que porque nos quiere estamos obligadas a perdonarlo todo."
"A veces estamos mucho más solas con un hombre que sin un hombre, y es la soledad más triste"
"... una mujer malquerida no es que no tenga autoestima, es que la tiene trastocada: cree que puede hacer más de lo que realmente puede hacer, que puede soportar más sufrimiento y perdonar más."

Si voleu llegir-lo complert el trobareu a:

Sanchís, Ima. (2007). A la margarita le preguntamos mal. La Vanguardia. 20 de junio de 2007, p. 80.

Refworks

2007-06-19T14:36:00.002+02:00

Per la propera sessió de Refworks, recordeu-me que em prengui algun Tranquimazín o Lexatín o alguna cosa semblant. Crec que no havia passat mai tants nervis i això que només hi he anat de suport! El dia que em toqui explicar-ho a mi, Déu ens agafi confessats!, em puc desfer només dels farts de suar que em faig... quins nervis!!!
I felicitats a la professora que estava tan centrada i tranquil·leta que feia goig, no com els suports que anàvem de p... cul!

Guillotina

2007-05-24T15:20:00.001+02:00

Han comprat una guillotina i ja hi ha qui ha dit: és que jo això no ho sé utilitzar!
Sinyoooooooooooooooooooooooooooooooor, que ara haurem de fer un protocol d'ús d'una guillotima d'oficina simple i corrent.

En fi, aquí la meva proposta:
1. Aixeques el tallant.
2. Hi poses el braç amb els papers ben agafats, sobretot ben fort.
3. Baixes el tallant, costa una mica però apreta sense por. Fins i tot, sentiràs un crec i un doloret, és normal.
4. Quan els papers estiguin a terra juntament amb el teu braç ja està.

Per la utilitat que en treuen alguns dels seus braços és llàstima...

I no hi poso com amputar-se el cervell, perquè esquitxa massa. Però encara n'hi ha que en treuen menys rendiment que dels braços.

Iyengar el cap de setmana

2007-05-18T15:16:00.000+02:00

Altre cop ioga intensiu de cap de setmana en un lloc idílic. Voleu venir?

La foto estupenda d'aquest pàgina.

Llibres morts

2007-05-16T19:37:00.000+02:00

En els llibres dels morts sempre hi ha papers que formen part de la seva història. Triar-los em fa venir llàgrimes als ulls.

La foto manllevada d'aquest bloc.

Desconegut

2007-05-14T15:25:00.000+02:00

La meva mare sempre em deia:
no parlis amb desconeguts,
no agafis caramels de ningú,
no puguis al cotxe amb desconeguts.
I ara sóc al cotxe amb tu.
Comença a explicar-me la teva vida

o pensaré que m'has raptat!

La foto manllevada d'aquí

Objectes inútils

2007-05-08T17:30:00.000+02:00

Una definició de dóna el DIEC de la paraula disseny és: Projecte d’un objecte que s’ha de fabricar, en què es combina la utilitat i l’estètica. Disseny d’un moble, d’un vestit.

Què passa quan s'ha perdut la utilitat? Tenim un objecte inútil que no satisfa les expectatives del consumidor. I això és el que passa amb l'objecte de la foto, suposadament és una goma d'esborrar que és tan poc pràctica d'utilitzar que s'ha quedat criant brutícia al fons del meu estoig.

Si fos l'única cosa que hi ha a la meva vida que és un objecte inútil... Quantes en teniu a la vostra?

De plastilina

2007-05-03T13:53:00.000+02:00

Una nova blocaire s'afegeix al ciberespai: mine i el seu bloc: De plastilina.
Ànims, esperarem les teves entrades ansiosament.
Ei, però sense menjar ni Nutella, ni xoriço!

Pot del 30 de juny

2007-05-02T16:50:00.000+02:00

Quina mandra haver de tornar a treballar, després de passar-se
quatre dies de festa en aquest indret tan inhòspit!
Demanem el pot del 30 de juny?

Emprenyament

2007-04-24T15:45:00.000+02:00

Emprenyament, enuig, disgust, irritació.
Cabreo, enfado, fastidio, enojo.
Bemoles tiene la cosa.
To be in a foul mood.
Colère, ennui...

Una rosa

2007-04-23T17:02:00.000+02:00

... i un petó!