Literatura 4: Haruki Murakami
"... no hi ha cap veritat que pugui calmar el dolor que ens provoca la mort d'algú estimat. No hi ha cap veritat, cap sinceritat, cap força ni cap afecte que pugui apaivagar aquest patiment. L'únic que podem fer és superar-lo i aprendre'n alguna cosa, sabent que el que aprendrem no ens servirà per afrontar el pròxim patiment."
Murakami, Haruki. Tòquio Blues
Barcelona: Empúries, 2005. pàg. 283
miope dixit: divendres, de desembre 09, 2005
1 Comments:
Has llegit alguna cosa del Murakami? Jo aquesta tardor m'hi vaig enganxar totalment.
Vaig començar per la Crónica del pájaro que daba cuerda al mundo, vaig seguir per Dance, Dance, Dance i vaig acabar amb El meu amor Sputnik.
Sempre recrea un univers molt particular a mig camí entre el somni i la realitat i de tant en tant traspua el sadisme oriental que caracteritza la major part de cinema japonès que ens arriba. No sempre són lectures amenes, però com a mínim són provocadores. Tinc ganes de llegir Tòquio blues, que potser és la més coneguda. Ja me la deixaràs, si la tens.
De les tres obres que t'he dit, jo et recomano Dance, Dance, Dance.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home