Dia Mundial de Lluita contra la Sida

Ciclotímia

Ja torna a ser aquí, la maleïda! No sé com controlar-la, ni aturar-la, tot plegat és una m...

Segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina:

ciclotímia f

Tendència a l'oscil·lació de l'humor entre l'eufòria i la depressió. Sol donar-se en els biotips pícnics, en persones sociables i amb sentit pràctic, que es comuniquen fàcilment amb el món.

I segons MedlinePlus: ciclotimia

Com puc invertir l'estat?, vull passar de la depressió a l'eufòria! I no sé com!

Cine 1: Lust, caution

- ¿De qué trampa me estás hablando? ¿De mi cuerpo? ¿Quién te crees que es él? Sabe fingir mejor que tú. No sólo penetra en mi interior, se va abriendo paso hasta mi corazón como una serpiente. Me penetra... hasta el fondo y yo le acepto como una esclava. Interpreto mi papel al pie de la letra para poder llegar, yo también, hasta su corazón. Siempre me hace daño hasta que sangro y grito. Sólo entonces queda satisfecho. Sólo entonces se siente vivo. En la oscuridad. Sólo entonces sabe que todo es real.

Y justo por eso... Por eso puepo torturarle hasta que ya no puede aguantar más y yo sigo hasta que los dos caemos exhaustos. Y cuando por fin se corre dentro de mí pienso que es el momento. El momento en el que vais a entrar para pegarle un tiro en la nuca y que su sangre y sus sesos me cubran entera.

LEE, Ang. Lust, caution.

París

Quan hi tornem?

La foto estupenda, és d'aquesta petita guia de París.

350.org

Molts científics, experts climàtics i governs progressites sostenen que 350 ppm (parts de diòxid de carboni per milió) és el límit màxim segur de CO₂ a l'atmosfera. Durant tota la història de la humanitat fins fa 200 anys, l'atmosfera ha contingut 275 ppm. Actualment estem a 387 ppm. Reduir aquesta xifra és fonamental per a la vida al nostre planeta. Difondre això i aportar solucions a la crisi climàtica és l'objectiu de la campanya 350.org.

Traductors automàtics

Efectes de la traducció automàtica!

Swayze

Per les que us sentiu una mica vídues

Plou

Avui plou,
se m'han mullat els peus,
he passat fred
i això m'ha fet pensar
que s'acaba l'estiu
i no vull

Aquesta imatge tan estupenda és de Greg Thomas

Les fonts

Taller de feltre

Cosint

La nostra producció d'una tarda

Literatura 9: Guillermo Fesser

"La camarera coloca vasos de agua con hielo para todos y reparte los menús. ¿Listos para ordenar? Listos. Todo el mundo sabe lo que va a pedir. [...] Mi turno. Un escalofrío me recorre la espalda. Desde el coxis hasta el hueso frontal. Quiero una hamburguesa. Eso es todo. Pero resulta imposible pedirla de un modo sencillo, por favor, quiero una hamburguesa, sin que la camarera te someta a un examen oral, tipo MIR, en el que te bombardea con un chorro de cuestiones con respuestas multiopcionales que tienes que ir solventando a tiempo real. Si te retrasas se impacienta la camarera. Si dudas se inquietan el resto de los comensales.
Lo suelto: Quiero una hamburguesa. Muy bien, ¿y cómo la quieres? Rare, medium, done or well done? Te lo dije. Yo sé que la quiero poco hecha, pero tampoco ensangrentada como las perlas de Alaska y Dinarama. Le digo: Medium, pero un poco rare. O sea... ¿medium-rare? Correcto. Primera prueba superada. Espérate que no ha empezado lo bueno. El pan. White, rye, whole wheat or French bread? Blanco, de centeno, de trigo o francés. De trigo, por decir algo. In a roll or in a bun? Por favor... Pido el bun que es el bollito de hamburguesa de toda la vida. Estupendo, ¿algún ingrediente extra? ¿Queso, cebolla, lechuga, tomate, pepinillo? Cebolla, lechuga y tomate, gracias. La hamburguesa viene con un plato de patatas a elegir. Vale. Ya, pero ¿las quiere al alioli o fritas? Fritas. ¿Ensalada? Sí, un plato de ensalada. ¿De pasta o de hortalizas? Dios verde; una ensaladita verde. ¿Con qué tipo de aliño? ¿Italiana, vinagreta, salsa rosa, estilo mil islas o salsa ranchera? Ah... Aceite de oliva y vinagre de Módena, la italiana. Gracias. De nada."

Vaig tenir aquesta mateixa sensació en un cafè Starbucks a Berlín. De fet, l'única vegada que he anat a un Starbucks i potser l'última. Amb el meu anglès macarrònic, demano un cafè amb llet i un tros de pastís de pastanaga -el meu preferit- que vaig assenyalar amb el dit perquè no hi haguessin confusions. A partir d'aquella comanda, la cambrera em va fer una bateria inacabable de preguntes, la majoria de les quals no vaig entendre i vaig contestar amb un simple: No , thanks! En el moment que dubtava, notava com es generava impaciència en les persones que estaven a la cua. Ja veig que si decideixo anar als Estats Units, caldrà utilitzar la mateixa tècnica per demanar una hamburguesa.

En conclusió: serà, aquesta complicació, un reflexe de la personalitat dels estatunidencs?

Fesser, Guillermo. A cien millas de Manhattan
Madrid: Aguilar, 2008

Un altre viatget

Tinc un altre viatget programat a Sevilla.

Aquest per anar i tornar el mateix dia amb Sant Ryanair...

Crec que ja podria començar a acceptar encàrrecs de coses que necessiteu de Sevilla, així aprofito els viatges!

Ja podeu començar: què voleu que us porti de Sevilla?

Illustrazione

ACTUALITZACIÓ:

Tinc mala sort! Resulta que avui començo les vacances a les 14 hores i a les 13:50 ens evacuen amb tota la parafernàlia -bombers, ambulàncies, policia- per un fuita de Gas Natural. No podria haver passat a les 10 del matí?

Podeu llegir la notícia a El Punt, i també al Diari de Tarragona, tot i que aquí em sembla que algun/a becari/ària deu haver redactat aquesta notícia; per què on és el campus Ses Salades suposo que a la Universitat de les Illes Balears, no?

Viatges en marxa

Me n'ha anat dues setmanes de vacances nòmades al País Basc, ja gairebé és una tradició. En conseqüència, he desatès el correu electrònic durant aquests dies. Tinc comprovat que si l'obro acabo fent gestions de feina, per tant, no l'obro.

Però aquesta vegada en tornar el que m'he trobat no són només coses de feina, sinó tres viatges en marxa que comptem amb mi.

Viatge 1 - octubre. L'Alguer, crec que ja tenim fins i tot el lloc per allotjar-nos. A banda del català, jo voldria practicar el meu paupèrrim italià que es malmet a marxes forçades per no practicar! Crec que no ens donarà temps... és un viatge llampec.






Viatge 2 - octubre, 8 dies després de l'Alguer. París: on y va! Fantàstic, en tinc moltes ganes!, espero que no faci molt de fred i recuperar el meu francès del bagul de l'oblit.

Viatge 3 - novembre. Sevilla, un cap de setmana molt ben aprofitat. Aquest mapa "estupendu" del metro l'he trobat aquí.

I... tinc un dubte, com és que no he vist mai una boca de metro a Sevilla, és que no m'hi fixo prou o és que són molt discretes?

Literatura 8: Diego Pita

Sensació de calor

"...me encantan las mañanas de invierno de Madrid. Las de verano no tienen esa placidez, da la impresión de que el mundo va a ser aplastado por un gigantesto tractor agrícola y justo antes de descuartizarte se para enfrente de ti y te ahoga con el calor infernal que despide su motor."

Pita, Diego. He perdido los veranos
Barcelona: Alba Editorial, 2000