Grip aviària

Ho trobo molt graciós. Gràcies David, per enviar-me'l!

Traqueïtis

Gairebé una setmana fora de joc, per una ditxosa traqueïtis, que no em pregunteu com s'agafa perquè no ho sé... Ja veieu les imatges, sense comentaris, no?

Consideracions variades en un dia molt espès

1. No es pot posar un vídeo promocional del Consell Regulador del Cava, per explicar l’elaboració del cava. Entre els adolescents somrients i bevent cava, i els adults en festes de “postín” que sortien al vídeo, la resta de contingut quedava totalment desautoritzat i perdia tota la credibilitat.

2. No es poden fer 3 exercicis de tast de cava en un sola classe, si això suposa provar 10 caves diferents, als últims 4 no els hi trobava gust de res, per molts palets de pa que mengés per netejar-me la boca, si estava completament borratxa! Hips! Perdoneu que encara és el cava. Va arribar un moment que estava com un adolescent a punt de vomitar...

3. No cal fer experimentació amb el cava i els alumnes. Barrejar un 17% de most fermentat en barrica a la resta, i provar el cava que en surt és un experiment que els alumnes no ens mereixem. Quina porqueria!

4. Després d’una classe de tast, no podem sortir a sopar i prendre 3 vins més i encara un altre cava. Qué gairebé no trobava el forat del pany per posar-hi la clau quan vaig arribar a casa. Què encara tinc ressaca, Déu meu!

5. Que l’endemà de tot això, no puc tenir revisió mèdica a les 8 del matí al Port, concretament al Moll de Castella , però si no sé ni com anar-hi. Que segur que em surt alcohol a l’analítica de sang! Que l’alè encara em put a cava! Que em pregunten si bec i si fumo i dic a tot que no, i no pot ser que s’ho hagin cregut

6. Que vol dir que si sé el número de custòdia? Ein? En quin idioma parles, xaval? Ah! què estàs instal·lant uns ordinadors nous? Doncs millor que parlis amb l’informàtic del centre... Ei!, si et vols el dic jo el número de custòdia; però de fills que tinc a la meva custòdia i te’n traspasso algun!

7. Que tinc la boca com un fregall “Nanas”

8. Que a la meva amiga i companya de feina Yur li han fet una “guarrada”, tal com diuen els enòlegs que es fa el Lambrusco, afegint gas a un vi. Això no té nom, estic indignada, tinc vergonya aliena i penso que si volen fer perdre el temps i les il·lusions al personal no cal putejar-lo d’aquesta manera. ¡Yur estoy contigo! Ja t’he dit què podríem fer... Impresentables i energúmens que són alguns indesitjables

Hi ha algú?

Cap de setmana trepidant!

Aquesta és la imatge del meu cap de setmana -un conjunt buit-, no tinc cap pla, no he aconseguit quedar amb ningú. El món està mal repartit, o em passo els caps de setmana corrents d'un llloc a l'altre o no tinc ABSOLUTAMENT RES a fer. Déu meu!!! Quin avorriment... m'agafarà una depressió!!!

El reflex del sol

Us agrada? Aquesta és meva, accepto tota mena de suggeriments i comentaris. Té un problema amb la intensistat dels colors, hi havia massa llum i ha quedat massa clara. I una pregunta: vull afegir una foto al perfil i no sé com... m'he tornat boja i no ho he aconseguit!

Àngels i sants

En Cuco no és mort, el trobareu en un anunci del Wolswagen Polo conduint un camió carregat de troncs. Potser és una tapadora i allà dins s'oculta el blue dream, sense que ningú sospiti, davant dels nostres nassos i dels mossos d'esquadra. Després de l'agent que juga a dues bandes, aquest seria el millor cop d'efecte ;-)

Simulacres d'incendis

Seguim amb els incendis ditxosos, després del curs d'emergències dimecres ens va tocar fer dos simulacres d'incendis, un al matí i un a la tarda. Com que aquell dia faig torn partit, em van tocar tots dos amb aquella alegria que a mi em fan aquestes coses!

Tot plegat, crec que un desastre. D'entrada, l'alarma d'incendi en aquest edifici es dispara moltíssim, tant que ja hi estem tots acostumats i ni ens movem de la cadira. Per tant, jo vaig actuar igual, i sense fer servir el telèfon per trucar per no col·lapsar els telèfons. Només sé que hi ha tres persones que són responsables de no sé ben bé què i que són elles les que actuen i la resta només hem d'obeir les ordres i punt.

Bé, doncs ja feia una bona estona que sonava l'alarma d'incendi i ningú havia vingut a dir-me res i els alumnes em miraven com dient: Fem alguna cosa, no? Llavors se m'acosta una observadora externa i em diu: I tu què fas?. Jo el que faria normalment quan sona l'alarma, res de res!!!

Al cap d'una bona estona baixa algú del pis de dalt i ordena l'evacuació, ens diu que anem a punt de trobada i ens indica on és. Jo que surto i au!, cap al punt de trobada. Ei!! que no hi havia ningú!! Vaig estar cinc minuts rellotge en mà, més soleta que la una. Fins i tot, vaig començar a pensar que m'havia equivocat de lloc; al cap d'una estona baixaven en manada tots els evacuats. Devíem trigar més d'un quart d'hora en acabar!!! Mare de Déu!, en un incendi amb la quantitat de paper i fusta que hi ha aquí dins morim tots, si el sostre està cobert amb plaques de tires de paper premsat.

Al final, tant a la tarda com al matí les últimes persones en sortir són les lentes de la casa. Qui podien ser? I a sobre, al simulacre de la tarda, se li acudeix en algú anar a buscar la persona que no sortia al pis de dalt, suposadament travessant el foc, tal com havíem evacuat! En fi, que sembla que les dues vegades hem sortit pel mig del foc, si és que som unes superwomans!

Per cert, la foto no és del nostre simulacre. Déu meu, només haguessin faltat els bombers llençant espumeta...

Tast de vins

Una vegada acabats els exàmens estic fent un curs de tast de vins, que està molt bé. Si al final m'agradarà el vi i tot! Per cert, algú sap on puc comprar copes Afnor baratetes?