Miope: Diari electrònic

dimarts, 14 de febrer del 2006

Consideracions variades en un dia molt espès

  1. No es pot posar un vídeo promocional del Consell Regulador del Cava, per explicar l’elaboració del cava. Entre els adolescents somrients i bevent cava, i els adults en festes de “postín” que sortien al vídeo, la resta de contingut quedava totalment desautoritzat i perdia tota la credibilitat.





  1. No es poden fer 3 exercicis de tast de cava en un sola classe, si això suposa provar 10 caves diferents, als últims 4 no els hi trobava gust de res, per molts palets de pa que mengés per netejar-me la boca, si estava completament borratxa! Hips! Perdoneu que encara és el cava. Va arribar un moment que estava com un adolescent a punt de vomitar...

  1. No cal fer experimentació amb el cava i els alumnes. Barrejar un 17% de most fermentat en barrica a la resta, i provar el cava que en surt és un experiment que els alumnes no ens mereixem. Quina porqueria!

  1. Després d’una classe de tast, no podem sortir a sopar i prendre 3 vins més i encara un altre cava. Qué gairebé no trobava el forat del pany per posar-hi la clau quan vaig arribar a casa. Què encara tinc ressaca, Déu meu!

  1. Que l’endemà de tot això, no puc tenir revisió mèdica a les 8 del matí al Port, concretament al Moll de Castella , però si no sé ni com anar-hi. Que segur que em surt alcohol a l’analítica de sang! Que l’alè encara em put a cava! Que em pregunten si bec i si fumo i dic a tot que no, i no pot ser que s’ho hagin cregut

  1. Que vol dir que si sé el número de custòdia? Ein? En quin idioma parles, xaval? Ah! què estàs instal·lant uns ordinadors nous? Doncs millor que parlis amb l’informàtic del centre... Ei!, si et vols el dic jo el número de custòdia; però de fills que tinc a la meva custòdia i te’n traspasso algun!

  1. Que tinc la boca com un fregall “Nanas”

  1. Que a la meva amiga i companya de feina Yur li han fet una “guarrada”, tal com diuen els enòlegs que es fa el Lambrusco, afegint gas a un vi. Això no té nom, estic indignada, tinc vergonya aliena i penso que si volen fer perdre el temps i les il·lusions al personal no cal putejar-lo d’aquesta manera. ¡Yur estoy contigo! Ja t’he dit què podríem fer... Impresentables i energúmens que són alguns indesitjables


1 Comments:

At 13:43, Anonymous Anònim ha dit...

Fantames, miope, fantames...

gràcies pels teus ànims. Amb companys així, per a què vull caps com Déu mana?

Yur

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home