Simulacre d'incendis

La crisi ha afectat fins i tot els simulacres d'incendis. Els de la feina eren espectaculars, arribava el camió dels bombers i en sortien una rècula de bombers uniformats amb vestit ignífug i bombones per respirar, tal com aquests 2 que veieu fent la cursa. Per cert, ahir feien a Barcelona la cursa dels bombers i n'hi ha que tenen el valor de córrer així...

Bé, seguint el fil... que el perdo. Avui n'han vingut 3 amb uniforme de carrer i estaven camuflats dins l'edifici a veure què tal ho fèiem...

Doncs així, no té gràcia... després del simulacre hi ha sempre una reunió amb totes les persones dels equips, hi venien els bombers suorosos -dins d'aquest vestit sembla que hi fa una calor horrorosa- i això feia la reunió distreta, però aquest any res de res... I és que així no és el mateix, he perdut la motivació pels propers anys!!!!!

Aquesta foto tan xula l'he tret d'un fotolog, no és meva.

Peep show

El peep show és un tipus d'espectacle sexual (striptease o escenes de sexe en viu) que es poden veure durant un període curt de temps en una cabina introduint una moneda, passats uns minuts es tanca el vidre de la cabina i cal posar una altra moneda per seguir veient l'espectacle.

Aquests tipus d'entreteniments són especialment atractius per a aquelles persones que gaudeixen del voyeurisme, com a font d'excitació i plaer.

Els peep show solen trobar-se en alguns tipus de sex shop.

Aquesta definició la podeu trobar en aquesta pàgina.

Camins a la feina (I)

Almenys el trajecte ha valgut la pena. Bé, i l'última "borratxera"del curs i el soparet i la matinada i la mitja ampolla de Beaujolais que ara mateix tinc a l'armari de la feina, esperant l'hora de sopar. Vols que la compartim?

Dia Internacional de la Diversión en el Trabajo

Sembla que ahir era el Dia Internacional de la Diversió a la Feina, pero tal com diu Eduardo Jáuregui en un article de La Vanguardia, concretament a "La Contra" del día 31 de març: "tenemos la idea de que currar es sufrir", "Hay que desmostrar que sufres y dedicar muchas horas para que parezca que has hecho las cosas bien".

I si no, que m'ho diguin a mi, des d'aquest matí la "quefa" em persegueix a veure què faig en cada moment. Quan m'ha vist entrar s'ha mirat el rellotge, sort que he arribat dins del meu horari; tot i així m'ha mirat amb cara de pomes agres i després m'ha bordat una frase de les seves. Ha vingut 2 vegades fins a la meva taula a veure què faig; tenint en compte que a l'any deu venir 10 vegades com a molt, avui ha batut el seu rècord en anys! Després ha vingut a veure què estava fotocopiant, no fos cas que fossin informes secrets o confidencials...

En fi, que aquest matí em té fregida, i sembla que no és només a mi. Sembla que ha començat una campanya de mala llet contra els que no som del seu agrat; és a dir, gairebé tots!

Sabeu què us dic? Que es prengui això:

Galerades i Nadal

Abans que res bones festes! He fet un powerpoint xulíssim, però no sé com penjar-lo al bloc, així que us haureu de conformar amb aquesta foto. Algú dels que em llegiu, em podria dir com el puc penjar?

En fi, no crec que tingui gaire temps, tinc 3 capítols de galerades a la bossa, que fan aproximadament 300 pàgines i divendres -abans de plegar per vacances- la impremta me'n donarà un altre. I tot això hauria d'estar pel dia 1 de gener, ja que el dia 2 tornen de vacances. I jo que no tinc vacances? Sempre corrent fins l'últim minut, i avui em diuen que tenen dues persones treballant en el llibre... I jo tota sola, corregint el que fan dues persones!!! Si el que ells fan en un dia jo en necessito no sé quants!!

I també m'han dit que han notat que es perden algunes de les cursives en la conversió del word al programa que ells fan servir, això vol dir que m'ho hauré de mirar amb lupa!

Avui he dormit dues horetes i mitja, ja us podeu imaginar com em trobo, tinc el cap tant espès que se m'escaparan fins i tot, els accents de les esdrúixoles.

Per cert, la foto l'he tret d'un altra bloc, el basar de les espècies. Mil gràcies!

Desaparició

La setmana passada se'm va acudir posar-me malalta, res de l'altre món comptant que tinc un saldo de salut!! Faringitis de la pitjor amb febre, mal de cap. Al final, vuit dies d'antibiòtics i encara tinc la veu agafada...

Quan retorno al meu lloc de treball, em trobo un albarà: han portat 11 caixes que pesen exactament 165 quilos, que ningú sap quan les van portar ni on són!! Com les poden haver perdut? Només us puc dir que després de quatre dies de cerca han acabat apareixent en un altre edifici... i llavors, qui li va posar el segell a l'albarà del transportista i no se'l va ni mirar?

Si voleu comprar unes caixes tan xules con les de la foto, les trobareu aquí.

Pop amb patates

M'agrada molt tenir companys de feina que, de tant en tant, ens fan esmozarets de forquilla. Avui hem menjat un pop estofat amb patates que estava per sucar-hi pa, tant que n'hi hem sucat una barra de mig sencera!

Amb aquests detalls se m'oblida que són uns rondinaires sense remei. Ei!, i ens l'hem menjat dins el 30 minuts reglamentaris, no us penseu...

El de la foto no és el d'aquest matí -se'ns ha oblidat la càmara-, aquest l'he tret d'aquesta pàgina.

Tornem a treballar

S'han acabat les vacances i tornem a treballar!
Ànims que falta poc pel pont de l'11 de setembre

Obediència

"No se premia el mérito, se premia la obediencia"

Irene Zoe Alameda

Refworks

Per la propera sessió de Refworks, recordeu-me que em prengui algun Tranquimazín o Lexatín o alguna cosa semblant. Crec que no havia passat mai tants nervis i això que només hi he anat de suport! El dia que em toqui explicar-ho a mi, Déu ens agafi confessats!, em puc desfer només dels farts de suar que em faig... quins nervis!!!
I felicitats a la professora que estava tan centrada i tranquil·leta que feia goig, no com els suports que anàvem de p... cul!

Llibres morts

En els llibres dels morts sempre hi ha papers que formen part de la seva història. Triar-los em fa venir llàgrimes als ulls.

La foto manllevada d'aquest bloc.

Emprenyament

Emprenyament, enuig, disgust, irritació.
Cabreo, enfado, fastidio, enojo.
Bemoles tiene la cosa.
To be in a foul mood.
Colère, ennui...

Descans

Una tarda sencera sense originals, galerades, ni compaginades!!!
No m'ho puc creure, a veure quan dura...

Dossier de premsa

M'han encomanat una gran tasca: elaborar un dossier de premsa, d'una notícia concreta revisant els diaris en paper de la setmana passada.

No vivíem en plena era digital?

Rampoines plenes de pols

Em pica tot! Estic convençuda que no serveixo per treballar amb llibres vells o fons antic, com li vulgueu dir. Porto dos dies remenant aquests llibres i em pica tot, fins i tot crec que em comença a sortir alguna al·lèrgia. Sort que em sembla que en tinc per un dia més i ja hauré acabat. El proper donatiu amb llibres antics em portaré un escafandre espacial per aïllar-me de la pols i els bitxets.

Jo ja entenc que és un patrimoni, que ens ho ha llegat, etc., però no ho consulta mai ningú, acumula pols i "cadàvers de bitxos microscòpics". Puajjj!!!!

La profecia blava

Ja sé quina era la profecia: que a una convocatòria de 9 places a l'Administració Púbica -uix! perdó, Pública- només aprovin quatre persones per l'última prova -l'entrevista-.

És això companys, es això... no hi busqueu més explicacions. La culpa és del dia 6 del 6 del 06.

I la ràbia, la irritació violenta, la indignació, l'ànim irritat i la còlera que sentim és fruït del DIMONI!

Urgències

Seria un encert editorial un llibre per valorar les urgències del caps, com és possible que un ordinador es passi un mes sense que ningú li faci ni cas? i... de sobte, correm-hi tots és urgentíssim -que vol dir: corre tu, que jo ja he donat l'ordre-. Cal fer una valoració de l'estat d'aquest i si cal te'n vas a esmorzar més tard, perquè això és molt URGENT.

Per tant, seria un èxit de vendes alguna cosa així com: MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA PARA VALORAR LAS ÓRDENES URGENTES DE SUS JEFES.

FELICITEU-ME: Mai més en cap de setmana!

Us he tingut abandonat, ho sé, suposo que era la tensió i que aviat arriba la primavera. Que ja sabeu que segons l'Agustí els canvis d'estació m'afecten moltíssim.

Això que veieu aquí és la informació essencial de la meva NOVA plaça, el més important és l'horari. S'ha acabat per SEMPRE més el cap de setmana!!!!!!!

Ja sé que en aquesta casa, cal ser prudent i no es pot dir mai: d'aquesta aigua no en tornaré a beure; però em principi tot indica que passo a tenir horari de funcionària feliç de 8 a 2/4 de 3 i una tarda.

Encara no he signat res, però segons m'han dit un cop ja està publicat, ja és oficial.

Una alegria de bon matí

M'han desconvocat una reunió que tenia demà. Quina alegria! A més de la feinada que tinc normalment, encara haig de preparar coses per les ditxoses reunions... i com que t'hi apunten a "ditòmetre" ni tan sols pots dimitir.

Hi ha algú?