Miope: Diari electrònic

dimecres, 24 de febrer del 2010

Literatura 12: Françoise Sagan

"[...]La confianza, la estimación y la ternura no las encontraba nada desdeñables, pero apenas pensaba en la pasión. Esa ausencia de verdaderas emociones me parecía ser la manera más normal de vivir. Vivir, en realidad, era prepararse para estar lo más contenta posible. Y esto ya no era tan fácil" (pàg. 17)

"[...]Estaba yo menos acobardada que al principio, casi liberada. En resumen , me sentía alegre, pues la desaparición total de mi aburrimiento, al que no me había atrevido todavía a dar nombre, me cambiaba agradablemente. Volvía a ser vivaz y a veces burlona. Me parecía que esta nueva fase de mi vida podría durar hasta la eternidad. Me había habituado al rostro de Luc y las súbitas emociones que me proporcionaba me parecían realzadas por la estética o por el afecto" (pàg. 24)

"[...]Me sorprendí mirándome al espejo y me vi sonreír. No podía evitar el sonreír, no podía. Otra vez, lo sabía, estaba sola. Tenía necesidad de decirme esta palabra a mí misma. Sola. Sola. Pero ¿y qué? Yo era una mujer que había amado a un hombre. Era una sencilla historia; no había de qué hacer remilgos" (pàg. 139)

Sagan, Françoise. Cierta sonrisa
Barcelona: Círculo de Lectores, 1963


2 Comments:

At 14:14, Anonymous Anònim ha dit...

Feia molts dies que no et visitava i m'he adonat, llegint els textos d'enguany, que has patit més del que em pensava. T'envio una abraçada i una disculpa si no he estat prou a prop teu en aquests moments.

Una abraçada forta, forta, forta

anòmin(a)

 
At 14:43, Blogger miope ha dit...

Holes! El pitjor de tot la maleïda ciclotímia que no aconsegueixo controlar del tot i per sempre, però sempre hi ha l'Agustí per aquestes coses. La resta suportable ;-)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home