Teatre: Les Falses confidències de Marivaux

Les fotos estan extretes del material gràfic de la pàgina de l'obra
del Teatre Nacional de Catalunya i són de Teresa Miró

Amb les fotos us podeu fer una idea de l'escenografia, és increïblement espectacular... sense paraules.

Aquí teniu dos trossets del dossier de premsa:

"En llenguatge amorós, el marivaudage és l’acte de la seducció a través de les paraules, o, encara millor, a través del laberint del llenguatge verbal. Molts analistes observen que en les obres de Marivaux, els personatges, en lloc de fer l’amor, diuen l’amor; i l’amor acaba esssent doncs un intercanvi de rèpliques en què la galanteria, l’astúcia, l’engany, el joc, l’erotisme i la confusió passen a primer terme."

"Dubois esdevé una mena de Deus ex machina de l’obra. Sobrepassa en sagacitat, perspicàcia i enginy tots els criats descrits per Marivaux; és un personatge omnipresent o omniscient, a banda de mostrar un cert maquiavelisme perquè no menteix en el sentit estricte de la paraula, sinó que abusa de la confiança de l’altre. El seu misteri rau en el perquè de les seves accions, què és el que el mou a ordir la trama. Infinitat d’estudis sobre aquest personatge recalquen aquest misteri, aportant cada un d’ells el seu punt de vista. L’amor, el poder, els diners, el plaer, el joc, la manipulació sàviament graduada, el gust per la intriga, són els possibles eixos pels quals es mou el personatge, però sempre quedarà el dubte, i això, el misteri, el fa gran, clàssic, indesxifrable i apassionant."

Personalment, em va agradar molt i com que això no és un criteri gaire fiable, aquí teniu les crítiques dels diari El País, Avui, que potser tampoc són molt fiables...