Miope: Diari electrònic

dijous, 16 de juliol del 2009

El que estic llegint


Sempre he estat una mica desordenada llegint i mai he pogut llegir una sola cosa a la vegada; però aquesta vegada crec que acabaré trastocada.

D'entrada, m'estic llegint coses diferents a casa i fora de casa. He arribat en aquest extrem perquè els llibres pesen i, ara, fora de casa llegeixo articles o trossos de llibre que trobo per Internet, i que m'imprimeixo en fulls. A mesura que me'ls he llegit van a parar al primer contenidor de paper que trobo, així que si vull rellegir alguna cosa ja no hi sóc a temps!

A casa en aquest moment m'estic llegint Supermares de Care Santos. És increïble, tot i que explica els aspectes positius i els negatius de ser mare, me n'agafen ganes. A mi! que sempre havia dit que no volia ser mare. Serà que se'm passa l'arròs? ;-) Bé, l'autora és col·laboradora del programa Eduqueu les criatures que fan a Catalunya Ràdio els diumenges a les 9 del matí. I sóc capaç de posar-me la ràdio en aquella hora si el tema m'interessa, tot i que confesso que sovint m'adormo i després l'escolto per Internet


També m'estic llegint, ronda ara mateix per sota del llit, una biografia de Tennessee Williams, escrita per ell mateix que es diu Memorias. Amb aquest m'ha passat que he trobat el punt molt endavant i m'he dit: no pot ser, no n'havia llegit tant! Així que l'he tornat a començar i ara me n'adono que tot em sona, així que realment ja m'havia llegit aquelles pàgines; però com que vaig treure el punt, no em queda més remei que tornar-me'l a llegir.


També, porto entre mans, Un cine llamado deseo d'Andrzej Wajda, em pensava que seria un repàs de la seva filmografia, i no té res a veure. És un reflexió del procés creatiu per fer una pel·lícula. Quan era petita van fer un cicle de cinema d'aquest director a la televisió, i recordo haver vist totes les pel·lícules mentre els meus pares se n'anaven a dormir avorrits. Així que crec que aquest és l'origen que m'agradin les pel·lícules minoritàries i avorrides per a la majoria del públic. Per tant, penso que en caldria conèixer més coses d'aquest director i del seu cinema, aix...

I ara tocaria, què m'estic llegint al carrer, però això ho deixo una altra estoneta!

Etiquetes de comentaris: