dilluns, 21 de setembre del 2009
dimecres, 16 de setembre del 2009
dimarts, 15 de setembre del 2009
Plou

Avui plou,
se m'han mullat els peus,
he passat fred
i això m'ha fet pensar
que s'acaba l'estiu
i no vull
Aquesta imatge tan estupenda és de Greg Thomas
se m'han mullat els peus,
he passat fred
i això m'ha fet pensar
que s'acaba l'estiu
i no vull
Aquesta imatge tan estupenda és de Greg Thomas
diumenge, 13 de setembre del 2009
dissabte, 5 de setembre del 2009
dijous, 3 de setembre del 2009
Literatura 9: Guillermo Fesser

Lo suelto: Quiero una hamburguesa. Muy bien, ¿y cómo la quieres? Rare, medium, done or well done? Te lo dije. Yo sé que la quiero poco hecha, pero tampoco ensangrentada como las perlas de Alaska y Dinarama. Le digo: Medium, pero un poco rare. O sea... ¿medium-rare? Correcto. Primera prueba superada. Espérate que no ha empezado lo bueno. El pan. White, rye, whole wheat or French bread? Blanco, de centeno, de trigo o francés. De trigo, por decir algo. In a roll or in a bun? Por favor... Pido el bun que es el bollito de hamburguesa de toda la vida. Estupendo, ¿algún ingrediente extra? ¿Queso, cebolla, lechuga, tomate, pepinillo? Cebolla, lechuga y tomate, gracias. La hamburguesa viene con un plato de patatas a elegir. Vale. Ya, pero ¿las quiere al alioli o fritas? Fritas. ¿Ensalada? Sí, un plato de ensalada. ¿De pasta o de hortalizas? Dios verde; una ensaladita verde. ¿Con qué tipo de aliño? ¿Italiana, vinagreta, salsa rosa, estilo mil islas o salsa ranchera? Ah... Aceite de oliva y vinagre de Módena, la italiana. Gracias. De nada."
Vaig tenir aquesta mateixa sensació en un cafè Starbucks a Berlín. De fet, l'única vegada que he anat a un Starbucks i potser l'última. Amb el meu anglès macarrònic, demano un cafè amb llet i un tros de pastís de pastanaga -el meu preferit- que vaig assenyalar amb el dit perquè no hi haguessin confusions. A partir d'aquella comanda, la cambrera em va fer una bateria inacabable de preguntes, la majoria de les quals no vaig entendre i vaig contestar amb un simple: No , thanks! En el moment que dubtava, notava com es generava impaciència en les persones que estaven a la cua. Ja veig que si decideixo anar als Estats Units, caldrà utilitzar la mateixa tècnica per demanar una hamburguesa.
En conclusió: serà, aquesta complicació, un reflexe de la personalitat dels estatunidencs?
En conclusió: serà, aquesta complicació, un reflexe de la personalitat dels estatunidencs?
Fesser, Guillermo. A cien millas de Manhattan
Madrid: Aguilar, 2008
Etiquetes de comentaris: literatura, turisme