Un cap de setmana apretadet

Divendres al vespre

Teatre: Teatro de la Abadía. Sobre horacios y curiacios a partir de l'obra de Bertold Brecht. Millor espectacle teatral premis Max 2005

Divendres a la matinada

En la ciudad en DVD:
- Em moro de son, me'n vaig a dormir, no et sap greu, no?

Dissabte al matí

Tasses i tasses de cafè amb llet, xerrant i veient com nevava per la finestra




Dissabte al vespre

Brokevac Mountain. La pel·lícula més trista que he vist des de La vida secreta de las palabras.

Diumenge al matí

Sessió de ioga Iyengar matinal de 10 a 14. La foto està extreta de la web oficial de ioga Iyengar

Sembla que neva

La foto l'he manllevat d'El País

Sembla que ha nevat una miqueta i que seguirà nevant aquest cap de setmana, tinc una pel·lícula en DVD, Cleopatra, i tota la sèrie Retorn a Brideshead -11 horetes- per veure. Qui s'hi apunta?

Escalada

La web de la foto

Cada dia passen més coses estranyes a la feina. M'he trobat un xic que baixava per les escales del pis de dalt, cordat i amb el cas penjant de la cintura a punt per escalar!!! Aquí no ha acabat l'anècdota, al cap d'una estona ha aparegut al davant de la meva taula, ha obert una porta d'aquestes de la façana que no surten enlloc i s'ha penjat de l'edifici davant meu. Què feia? Ni ho sé, ni m'ho han comunicat! Potser és una nova estratègia dels alumnes per robar llibres...

Al cap i a la fi, jo què n'haig de fer...

Callar o no

La web de la imatge

Cada vegada em costa més tancar la boca quan a la feina em tracten com si fos idiota. Us passa el mateix? O hauré de mossegar-me la llengua i passar de tot?

Ja no vénen

Aquí teniu una vinyeta d'avui a La Vanguardia

Ja deia jo... que els papers passessin per Madrid em semblava sospitós. Seguirem amb el culebrot...

Ja vénen els papers de Salamanca

La imatge és d'una fotogaleria que he manllevat d'El País

Malgrat els "infructuosos" intents de l'Ajuntament de Salamanca, tal com recollia ahir Vilaweb, aquest matí gairebé en la clandestinitat i amagats en la foscor, els funcionaris de torn han aconseguit carregar els papers de la discòrdia en dues furgonetes cap a Madrid. Allà sembla que s'ha de fer alguna anotació a l'Archivo Nacional. I jo em pregunto: I no podia traslladar-se algun funcionari d'aquest Archivo i fer l'anotació a Salamanca? En fi, millor no preguntem massa que encara sortirem escaldats. Sembla, doncs, que si no passa res més aquests papers retornen a Catalunya, però de moment l'Ajuntament ja ha fet un recurs a veure si aconsegueix retenir-los a Madrid... esperem que no!

Indignitat ginecològica

Això és el que en diuen una camilla ginecológica, incòmoda a més no poder i indigne per la posició en la que et col·loca. Si en voleu veure algun exemple més, aquí el teniu.

Com pot ser que en ple segle XXI i amb els avenços de la ciència, no s'hagi trobat un altre tipus de camilla més còmode per la pacient... ? No m'ho acabo de creure! És com lo de parir estirades, si la gravetat estira cap al terra, perquè ens fan parir estirades. Empeny, empeny, et diuen, cony! si estés a favor de la gravetat hauria d'empènyer la meitat.

Benvinguts a l'HTML i els colors

Estic entrant en una nova etapa blocaire, he decidit aprendre una miqueta d'HTML per aconseguir que aquesta pàgina tingui l'aspecte que m'agradaria. Ara mateix la trobo sonsa, a veure com queda quan hagi acabat. De moment, he descobert el món dels colors i ja he aconseguit fer petits canvis. Accepto tota mena de suggeriments, després jo faré el que voldré ;-P

El millor i el pitjor

La foto és manllevada d'aquest bloc

El millor:

- Els riures del cap d'any a La Bartra.
- El dissabte a Barcelona.
- La pel·lícula Irène d'Ivan Calbérac
- L'estrés que vam agafar per arribar al Teatre Nacional a temps ;-)
- Els amics i amigues... ui! què tòpic que m'ha quedat...
- Alguns companys i companyes de feina "estupendus".

El pitjor:

- Aquesta tristesa que es va instal·lar per cap d'any i que no se'n va.

Lágrimas

Imatge

No me preguntes cómo estoy, que ya ves lo que pasa...

Literatura 5: Mark Haddon

Imatge

"...hi ha persones que treballen en un despatx que, quan surten de casa i veuen que fa bon dia, es posen contentes i, si veuen que plou, es posen tristes, tot i que l'única diferència entre un dia i l'altre és el temps i que, si treballen dins un despatx, el temps no té res a veure amb el fet que tinguin un bon dia o mal dia"

Haddon. Mark. El Curiós incident del gos a mitjanit
Barcelona: La Magrana, 2005. pàg. 39