Guillotina

Han comprat una guillotina i ja hi ha qui ha dit: és que jo això no ho sé utilitzar!
Sinyoooooooooooooooooooooooooooooooor, que ara haurem de fer un protocol d'ús d'una guillotima d'oficina simple i corrent.

En fi, aquí la meva proposta:
1. Aixeques el tallant.
2. Hi poses el braç amb els papers ben agafats, sobretot ben fort.
3. Baixes el tallant, costa una mica però apreta sense por. Fins i tot, sentiràs un crec i un doloret, és normal.
4. Quan els papers estiguin a terra juntament amb el teu braç ja està.

Per la utilitat que en treuen alguns dels seus braços és llàstima...

I no hi poso com amputar-se el cervell, perquè esquitxa massa. Però encara n'hi ha que en treuen menys rendiment que dels braços.

Porto un dia...

Hi ha dies en els que més valdria no aixecar-se.

Hem començat el matinet estupendament. M’han vingut a veure uns col·legues d’un company meu de feina per veure si em volia posar a la candidatura del seu sindicat —aviat tindrem eleccions—. Jo ja havia manifestat que, mentre estigui pendent d’un concurs, no vull anar a cap llista. I ara per l’interessat:

“Cuándo quieras algo de mí me lo pides tú, no me mandes a tus colegas, debería haber suficiente confianza para que me lo pidas tú. Enfadada que estoy...”

M’he trobat el fals pel passadís, només em saluda quan el veu algú, sinó ni tan sols em mira. Avui m’ha fet una rialla, que ni Judes ho hauria fer millor.

Després hem tingut una reunió d’aquelles en què et venen fum, embolicat en or. Les demostracions te les fan únicament d’allò que funciona i té contingut. M’he hagut de mossegar la llengua per no parlar tres-centes vegades. I al final, com sempre, el fals ha engegat el ventilador i, apa! altre cop a escampar merda per a tothom.

Seguim: me n’he anat a dinar tota soleta –que és com millor s’està en aquesta santa casa— i se’m plantifica tota la tropa de llepaculs i la quefa a la taula. Increïble!, un dia que els hi vaig dir molt assertivament que preferia dinar sola, doncs com si haguessin sentit ploure, Avui em pregunten: què et podem envair? M’he mossegat altre cop la llengua i, au! a dinar de gust entre personal que ni et va ni et bé.

Per rematar-ho, avui a la tarda hi ha una reunió i tothom se n’hi ha anat. Però, qui es fa càrrec del servei? Suposo que jo, perquè estic soleta amb un becari nou; però ni tan sols ha vingut la quefa a preguntar-me si m’anava bé o si em quedava aquesta tarda. Fes-los-hi el favor, ni te’l demanen, ni te l’agraeixen i el pobre becari que em diu: m’ajudaràs, no?

I ara mateix tinc febre, estic a 38. Serà aquest ambient hostil?

Prenem-nos-ho amb humor, que encara queden unes horetes per acabar el dia ;-)


El dibuixet l'he robat una altra vegada, amb el dia que porto no voldreu que a sobre sigui meva!