Rampoines plenes de pols

Em pica tot! Estic convençuda que no serveixo per treballar amb llibres vells o fons antic, com li vulgueu dir. Porto dos dies remenant aquests llibres i em pica tot, fins i tot crec que em comença a sortir alguna al·lèrgia. Sort que em sembla que en tinc per un dia més i ja hauré acabat. El proper donatiu amb llibres antics em portaré un escafandre espacial per aïllar-me de la pols i els bitxets.

Jo ja entenc que és un patrimoni, que ens ho ha llegat, etc., però no ho consulta mai ningú, acumula pols i "cadàvers de bitxos microscòpics". Puajjj!!!!

La Caseta de la Cantonada: cuina

Sal

Plats

Nevera

La Caseta de la Cantonada: planta baixa

A B. i M. per comprar-se una caseta en un poble tan bonic

El lavabo

El galliner

Resum

Altra vegada el silenci, per fi l'enyorat silenci!

Google Maps

Que algú aturi el món que em roda tot, vull parar, arribar a casa i dormir!!!!!!!!

À la montagne!

Toll de l'ou o de l'olla?

Allà lluny, Farena?

Bé, i la revetlla de Sant Joan a la muntanya, allunyada dels insofribles petards i del soroll insuportable del meu barri! I sense cobertura!

Per a la impatient d666star

À la plage!

Altre cop aquí, no m'ho puc creure, tot un cap de setmana per no fer res més que estar al solet...
Si voleu venir estem al número 9, ens trobes?

Tornant als meus orígens

Després de totes les trifulques polítiques que es porten els del PSC per si el candidat a la presidència pot o no ser un xarnego, l'única cosa que se m'acudeix dir és que ja s'ho faran, m'importa tres raves.

Però això ha servit per recordar que tenia a la nevera uns xoricets, provinents del meu origen xarnego, i he decidit menjar-me'ls tal com mana el ritual: ous ferrats, patates fregides i xoricets d'un poblet de Màlaga.

Tot s'ha de dir, un cop menjats no m'he sentit menys catalana que abans... no cal que patiu! Però he pensat que jo també hauria d'anar al gènesi.

Dimarts 13 i l'Estatut

Ahir, dimarts 13 de juny em va arribar l'Estatut i les paperetes... Esperem que el dia de l'arribada no sigui un mal presagi.

Una "joieta" de les que surt al preàmbul: El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. Ai, sinyor...

De tota manera arriba tard, massa tard! Jo vaig votar dilluns!

La utilitat del futbol

Sembla que ha començat aquest esdeveniment que en diuen Mundial de Futbol o alguna cosa semblant. La veritat és que jo abomino el futbol, no li trobo cap gràcia, i no voldria dir allò tan típic: no entenc què fan 22 "tios" en calçotets corrent darrere d'una pilota ;-) D'altra banda no entenc aquestes catarsis col·lectives quan un equip guanya alguna cosa. Enteneu-me que he hagut de patir la de Barça i la del Nàstic! Fins i tot us puc dir que a la meva televisió no en fan de futbol, mai a la vida ni fent zàping me n'he trobat, serà que el meu cervell no registra aquesta dada?

En fi, ara ve la paradoxa: m'encanta que facin futbol. És un bon moment, per sortir a prendre alguna cosa i trobar lloc a totes les terrasses, per anar a sopar sense haver reservat taula, per estar tranquil a la platja. Tot depèn de l'hora a la que es jugui el partit. Així que espero que la selecció espanyola li vagi molt i molt bé, i que arribi a la final per poder gaudir d'aquests grans moments de solitud i tranquil·litat.

La profecia blava

Ja sé quina era la profecia: que a una convocatòria de 9 places a l'Administració Púbica -uix! perdó, Pública- només aprovin quatre persones per l'última prova -l'entrevista-.

És això companys, es això... no hi busqueu més explicacions. La culpa és del dia 6 del 6 del 06.

I la ràbia, la irritació violenta, la indignació, l'ànim irritat i la còlera que sentim és fruït del DIMONI!

Llegir el diari al revés

Ha estat un consol saber que hi ha algú altre en el món que es llegeix el diari al revés, que també tenia sentiment de culpabiblitat, i que l’interès que té en les notícies és invers a la col·locació que tenen en el diari. A mi també em passa el mateix i estava començant a pensar que era una frívola, despreocupada dels fets importants en el món. Ara estic més tranquil·la!

Día 5: La vega desde Carmona

Original

Photoshop

¿Qué hizo la cámara?