Literatura 3: Almudena Grandes
Grandes, Almudena. Castillos de cartón
Barcelona: Tusquets, 2004. pàg. 157-158
Avui estic com el paisatge gris i trista.
Sento com si algú hagués jugat amb mi fins que m’ha fet mal, porto així des de divendres, i la sensació no millora. Inconscient o conscientment per part teva el que havia de ser una bona estona, ara és un joc desconcertant i cruel.
Em retiro, s’ha acabat...
Hi ha dies en els que més valdria no aixecar-se.
Hem començat el matinet estupendament. M’han vingut a veure uns col·legues d’un company meu de feina per veure si em volia posar a la candidatura del seu sindicat —aviat tindrem eleccions—. Jo ja havia manifestat que, mentre estigui pendent d’un concurs, no vull anar a cap llista. I ara per l’interessat:
“Cuándo quieras algo de mí me lo pides tú, no me mandes a tus colegas, debería haber suficiente confianza para que me lo pidas tú. Enfadada que estoy...”
M’he trobat el fals pel passadís, només em saluda quan el veu algú, sinó ni tan sols em mira. Avui m’ha fet una rialla, que ni Judes ho hauria fer millor.
Després hem tingut una reunió d’aquelles en què et venen fum, embolicat en or. Les demostracions te les fan únicament d’allò que funciona i té contingut. M’he hagut de mossegar la llengua per no parlar tres-centes vegades. I al final, com sempre, el fals ha engegat el ventilador i, apa! altre cop a escampar merda per a tothom.
Seguim: me n’he anat a dinar tota soleta –que és com millor s’està en aquesta santa casa— i se’m plantifica tota la tropa de llepaculs i la quefa a la taula. Increïble!, un dia que els hi vaig dir molt assertivament que preferia dinar sola, doncs com si haguessin sentit ploure, Avui em pregunten: què et podem envair? M’he mossegat altre cop la llengua i, au! a dinar de gust entre personal que ni et va ni et bé.
Per rematar-ho, avui a la tarda hi ha una reunió i tothom se n’hi ha anat. Però, qui es fa càrrec del servei? Suposo que jo, perquè estic soleta amb un becari nou; però ni tan sols ha vingut la quefa a preguntar-me si m’anava bé o si em quedava aquesta tarda. Fes-los-hi el favor, ni te’l demanen, ni te l’agraeixen i el pobre becari que em diu: m’ajudaràs, no?
I ara mateix tinc febre, estic a 38. Serà aquest ambient hostil?
Prenem-nos-ho amb humor, que encara queden unes horetes per acabar el dia ;-)
I voldria saber
si sents el mateix que jo,
però no hi ha pistes
ni camí,
només l'abisme.
Si t’envio un missatge
i no em contestes
també tremola tot.
I les meves neurones
surten projectades cap a l’exterior.
I no puc pensar.
Llavors plou,
trec el paraigües de la bossa
i no l’obro.
Aquest cap de setmana he aconseguit posar-me uns pantalons de la talla 42!!! I crec que no en portava des dels 18 anys!!! En fi, que passar de la xocolata i dels panallets també té recompenses.
I com diu H. : "Si tot el dia et veig menjant".
Sí, però què? Aquesta és la qüestió: "no el que menges sinó el que deixes de menjar", N. dixit
Y vivir así, yo quiero vivir así
ni siquiera sé si sientes tú lo mismo...
Me desperté soñando
que estaba a tu lado
y me quedé pensando
que tienen esas manos
sé que no es el momento
para que pase algo
quiero volverte a ver
quiero volverte a ver
quiero volverte a ver
Y me siento como un niño
imaginándome contigo
qué nos hubiéramos ganado
por habernos conocido
esta sensación extraña
que se adueña de mi cara
juega con esta sonrisa
dibujándola a sus anchas
Y vivir así, yo quiero vivir así
ni siquiera sé si sientes tú lo mismo...